skip to Main Content

Altres espais

corner8661

La comarca està emmarcada al nord pel Prepirineu ripollès i al nord-est per la serralada prelitoral, que té el punt culminant al Montseny, amb el Matagalls (1.694 m) com a cim més destacat del sector osonenc. Geogràficament, l’entitat central de la comarca és la Plana de Vic, extrem nord-est de la depressió central, que s’allarga a llevant amb el Cabrerès o Collsacabra, part de les Guilleries i a ponent i nord-oest amb el Lluçanès.

La Plana no és ben bé una planura, ja que les ondulacions, els pujols i els turons hi són molt abundants. És un paisatge de verds intensos de cereal a la primavera i de grocs torrats a l’estiu, d’ocres dolços a la tardor i de grisos humits, suaus i brillants a l’hivern.

Envoltada d’aquest paisatge trobem la capital de la comarca, la ciutat de Vic. A més de la riquesa del patrimoni artístic i cultural, Vic està envoltada d’espais que mostren la diversitat del seu medi natural.
Tres itineraris senyalitzats permeten conèixer i gaudir d’aquest entorn. Dos d’ells ens apropen al curs dels rius Mèder i Gurri i el tercer ens permet arribar al pla i a l’ermita de Sant Sebastià, tots tres espais emblemàtics en la història de Vic.

Al nord-oest, el territori del Lluçanès és una zona de rieres i llegendes. Trobem l’espai d’interès natural de la riera de Merlès; una riera que serpenteja entre gorgs i rescloses, donant cabuda a estanys i espais d’una gran bellesa paisatgística. Segons la tradició, trobem llocs on les bruixes es reunien per invocar els poders màgics.

Una altra riera que transcorre per aquest territori és la del Sorreigs que amaga racons com el gorg Negre, a Sobremunt. És un gorg tancat i profund i gairebé inaccessible que podria ser l’escenari d’un encontre de forces sobrenaturals ideat per a qualsevol esperit romàntic. La llegenda explica que al pla de les Bruixes, al costat del gorg, s’hi reunien les dones fetilleres per provocar tempestes al bisbat de Vic.

En un altre punt del Lluçanès, a Prats de Lluçanès, trobem un Circuit permanent d’orientació. Aquesta activitat, que s’adreça tant a alts nivells de competició com a la participació lúdica i familiar, i no només posa a prova la resistència física sinó que també necessita d’una capacitat de concentració i d’orientació fonamental.

És també en aquesta zona que creua el sender central de Catalunya, el GR-3. En el seu tram per Sant Boi de Lluçanès el sender passa pel roure de la Senyora, arbre monumental i roure centenari catalogat, de grans proporcions, considerat espècie protegida.

La Vall del Ges, Orís i el Bisaura és un territori situat al nord de la comarca d’Osona, format pel Bisaura al nord (Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), la vall del Ges al sud-est (Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló) i Orís al sud-oest. Tots aquests municipis s’engloben sota la marca turística gesbisaura.

El medi natural i rural tenen molta importància en tot el territori. El paisatge es dibuixa amb camps de conreus i prats de pastura, amb ermites, masies i castells. Caminant per aquests paratges, trobem boscos de pi i de roure als vessants més assolellats i magnífiques fagedes a les bagues, rieres rocalloses i bonics salts d’aigua amagats. I si pugem en alguns dels nombrosos cims, gaudirem d’unes vistes panoràmiques immillorables.

El Pla d’espais d’interès natural serres de Milany- Santa Magdalena, Puigsacalm- Bellmunt, al nord-est de la comarca, és un dels més grans de Catalunya, amb una gran varietat paisatgística i amb zones d’especial bellesa. Ocupa una superfície de 15.395 hectàrees que es reparteixen entre 12 municipis de les comarques d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès.

Dins d’aquest espai trobem la Grevolosa, un impressionant bosc de faigs, amb arbres declarats monumentals. Alguns arriben a tenir un diàmetre de més d’un metre. Per accedir-hi cal seguir la carretera direcció Olot, al quilòmetre 23 prop de la masia de Bracons. Seguidament s’ha de caminar uns 15 – 20 minuts.

La comarca és travessada en part pel riu Ter, amb espais naturals valuosos amb un bosc de ribera notablement divers amb verns, salzes blancs, àlbers i freixes de fulla gran i amb una fauna en abundància, sobretot d’ocells aquàtics com el blauet, l’ànec collverd, el bernat pescaire, el martinet de nit, el corb marí, … Al límit entre les Masies de Voltregà i Torelló es conserven els meandres i les illes de les Gambires i Gallifa, i entre Manlleu i les Masies de Roda, el Gelabert; aquests són alguns indrets on es poden contemplar aquests espais de la conca del Ter i que són franquejats pel sender Camí vora Ter, GR 210.

Entre Centelles i Balenyà, hi ha el cim del turó de Puigsagordi de 972 m d’alçada. La via ferrada de les Balmes Corcades s’enfila fins al cim per les feixes de pedra més verticals, enmig d’un paisatge superb. En l’ascens es gaudeix de la vista de tota la plana de Vic, resguardada pel castell de Tona. Té un desnivell de 330 m, un recorregut equipat de 500 m i un recorregut total de 2.500 m. La durada és d’unes 2 hores.

Canviant de paisatge i de territori trobem la vall de Sau i el Collsacabra. El pantà de Sau, obra d’enginyeria de 17 km de llargada i 3 d’amplada, sembla una conseqüència lògica de la tranquil·litat que han agafat les aigües del riu Ter des del seu canvi de rumb. Un gir de 90º que l’allunya de la plana de Vic per fer-lo entrar en una zona de meandres fins al pantà; suau transició que converteix l’indret en un espai idoni per als esports nàutics i confereix a tot l’entorn un aire calmat i lacustre.

Més al nord, els cabals dels torrents de Sitjar i de Sant Julià i el de la riera d’Aiats conflueixen poc abans d’un salt d’aigua per crear el torrent de la Rotllada i la riera de les Gorgues. Un cop salvat el desnivell, l’aigua alenteix el seu curs i s’entreté en aquest clot vorejat de roca, les gorges de la Foradada (Cantonigròs), que deu el seu nom al forat que, com un caprici de la naturalesa, presenta una de les parets.

tornar enrere

Back To Top