La massificació als espais naturals posa en alerta Osona
Cal conscienciar els visitants per evitar la degradació del medi natural i no malmetre la relació entre els veïns i aquests.
Els ajuntaments i els gestors dels parcs naturals, atònits davant l’elevat incivisme dels visitants que sobresaturen els espais naturals d’Osona : aposten per dirigir els visitants de forma coordinada i evidencien la manca de suport econòmic i humà que han reclamat a l’administració.
De forma planificada els pobles de la comarca treballen des de fa temps per gestionar la visita de turistes procurant millorar entre d’altres aspectes les bones pràctiques alhora d’accedir al medi natural i al patrimoni històric, tot cercant no sobrepassar les capacitats de càrrega de cada entorn, facilitant l’accessibilitat al lloc i promocionant l’ocupació dels allotjaments i la despesa en restauració, les visites als museus i la pràctica d’activitats esportives. Alguns municipis han habilitat aparcaments dissuasius, d’altres han establert eco taxes per accedir en aquests espais. De forma gradual, s’han incorporat informadors ambientals per sensibilitzar i conscienciar als visitant que la natura es un bé preuat i s’ha de preservar i també s’han regulat accessos establint ordenances municipals acompanyades d’agents sancionadors. Els espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona com l’Espai Natural Guilleries-Savassona, el Parc del Castell de Montesquiu o el Parc Natural del Montseny compten amb una infraestructura adaptada per la rebuda de visitants amb aparcaments habilitats, punts d’informació amb personal tècnic, bona senyalística i agents de vigilància.
Malgrat comptar amb certa infraestructura, la majoria d’espais s’han desbordat durant la tardor. Aquesta híper mobilitat i invasió al medi natural s’ha agreujat també per les restriccions i prohibicions que han limitat les activitats en espais tancats (teatre, música…) i els viatges fora del territori, que sumades a les recomanacions de freqüentar espais oberts, han portat a Osona, ubicada a una zona molt pròxima a l’àrea metropolitana de Barcelona i la qual posseeix un gran patrimoni natural, un augment desmesurat i descontrolat del flux de persones que la visiten.
Durant l’estiu es va detectar un ocupació més elevada que en anys anteriors que en molts establiments i espais naturals es va duplicar, sobretot als espais de ribera, on l’actitud incívica i el bany en zones prohibides hi ha estat molt present. Un cop passada la temporada d’estiu, en la que ja es va fer palesa aquesta problemàtica, els mesos de tardor han continuat amb aquest ritme creixent d’afluència de visitants durant els que caps de setmana i festius sobretot, on els visitants han acabat de fer perdre els nervis a algun dels veïns i ajuntaments.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han estat un canal d’informació incontrolable que ha amplificat l’interès als espais naturals de la comarca i que han convertit llocs idíl·lics i poc freqüentats amb punts saturats i degradats amb soroll, excés de visitants que només volien la “foto”, problemes de mobilitat veïnals i moltes deixalles. Tan es així que alguns ajuntaments i Osona Turisme han hagut de sol·licitat a alguns mitjans de comunicació eliminar articles, continguts i fotografies d’espais naturals ja massificats i en fràgil estat de conservació. L’atractiu de molts paratges d’Osona i la utilització de drons i altres eines tecnològiques per fer espots comercials també ha incidit en la dificultat d’aturar la invasió al territori.
Detectada la preocupació per part dels municipis, aquest dimecres 28 d’octubre, 23 representants de municipis i ens territorials de la comarca, convocats per Osona Turisme – Consell Comarcal d’Osona- han posat sobre la taula aquesta problemàtica generalitzada. Tots ells han coincidit que cal dirigir els visitants cap a unes millors pràctiques alhora de visitar els pobles i entorns naturals. El poc respecte cap a l’entorn rural s’ha posat de manifest arreu, tant en forma de multitud de cotxes mal aparcats en zones de carretera o fins i tot en accessos a camins privats i de pastura; com en l’abocament de deixalles a tots els espais.
La falta de recursos propis als municipis que es tradueixen en al manca de vigilància, control, seguretat i informació, ha fet d’aquesta situació insostenible; amb el tancament de bars i restaurants els visitants s’han desplegat encara més per l’extensa xarxa de camins i vies forestals, i han fet cas omís de prohibicions com la del pícnic, la d’acampada, d’accés a la propietat privada rural i ha alterat la convivència amb els residents dels pobles i les autoritats locals. Un fet preocupant que dificulta encara més les necessitats rurals de desplaçaments i l’activitat ramadera i agrària. El Lluçanès, el Collsacabra, la Vall del Ges i el Bisaura, el Montseny, la Vall de Sau, Bellmunt, el Cabrerès, les Guilleries i fins i tot Gurb son els punts on creix la problemàtica any rere any.
Tots els ajuntaments posen l’accent que la sobrecàrrega de visitants i la manca de recursos per controlar-ne la regulació, ja sigui a través de campanyes de sensibilització o bé amb mesures dissuasives, accelera la degradació dels espais naturals i inicia els primers conflictes entre turistes i residents. L’afluència de visitants ha provocat una despesa associada que fa trontollar les finances municipals als pobles més petits: recollida de deixalles, contractació d’informadors, despesa en senyalització, condicionament d’aparcaments, etc.
En aquest sentit, el Conseller delegat de Turisme ( Osona Turisme) , Àlex Montanyà, impulsor de la convocatòria ha pres bona nota de totes i cadascuna de les incidències en cada poble i ha remarcat la responsabilitat no només dels visitants sinó de les administracions a fer-hi front comú. Es congratula de la coordinació entre alguns dels municipis afectats i entre els parcs i pobles del voltant, però considera que aquest fet no pot ser una excepció i que ha de ser norma general al conjunt de la comarca d’Osona; és per això que des de Osona Turisme els esforços aniran dirigits a facilitar la tasca conjunta de prendre mesures i buscar el recolzament econòmic i humà tan de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona. L’exposició dels diferents ajuntaments ha vingut acompanyada de solucions immediates i futures però que requereixen no només de la voluntat d’afrontar-la sinó de la necessitat de reforçar-la amb ajuts urgents.