‘Osona, la història continua’, coneixem els vestigis de la prehistòria a la nostra comarca

Així doncs, mentre viatgeu en el temps molts segles enrere, tindreu l’oportunitat de descobrir com era l’estil de vida dels homes i dones prehistòrics a través de les pedres, balmes, pintures que esdevenen un reflex del moment històric en què van viure: el Paleolític, Neolític o l’Edat dels Metalls. A més, podeu aprofitar per fer excursions i gaudir de la bellesa de l’entorn natural d’Osona.

Un viatge a la prehistòria més osonenca

Si voleu descobrir la influència de la prehistòria a Osona, és imprescindible visitar:

El complex arqueològic de Savassona a Tavèrnoles. La presència humana a aquest municipi es documenta des d’època prehistòrica. De fet, les primeres evidències d’ocupació del territori cal cercar-les a aquest complex arqueològic, on es van recollir restes de ceràmica cardial, característica d’un dels primers estadis del Neolític. Aquest complex està format per diversos jaciments: el Rec de la Fíbula (Edat dels Metalls, Ibèric), la Balma 81 (l’Edat dels Metalls, Ibèric), la Tomba 1958, les Pedres Gravades, la Pedra del Sacrifici, el jaciment amb més renom de Savassona, on es van descobrir dos enterraments que contenien esquelets i nombrosos restes de ceràmiques; la Pedra del Dau, enorme pedra de gres en forma de dau, on s’hi han realitzat excavacions i actualment, s’ha convertit en un lloc ideal per practicar l’escalada en bloc; la Pedra 81, la Pedra de les Bruixes, on hi ha gravades moltes creus i representacions esquemàtiques i la Pedra de l’Home i del Nen amb una gran representació antropomorfa. Sens dubte, aquests jaciments ofereixen un ampli ventall de restes arqueològiques, relacionables amb diferents horitzons culturals, que permeten constatar la continuïtat d’hàbitat d’aquesta zona des del Neolític Antic i Mig, el Calcolític, passant per diverses etapes del Bronze, l’Edat del Ferro i l’Ibèric.

A més, us recomanem completar la vostra visita amb dues excursions per Tavèrnoles, ideals per gaudir amb els més petits de la casa: la Balma de la Baronessa, representativa del Neolític i Edat dels Metalls i el Puig del Far de l’Edat dels Metalls. A la primera, arribareu caminant per sota de la cinglera de Sant Feliuet, us trobareu amb aquesta balma, on hi ha una font, passant a prop del Castell de Savassona, declarat Bé d’Interès Nacional. Aquest indret esdevé ideal per practicar escalada en bloc i per gaudir en família. A partir d’aquí, podreu seguir fins al Puig del Far, el mirador de Tavèrnoles, des d’on podreu contemplar una excel·lent panoràmica del pantà de Sau, els cingles de Tavertet, els massissos de les Guilleries i el Montseny i la plana de Vic.

Continuem de ruta pel Paleolític, Neolític i l’Edat dels Metalls

D’altra banda a Vilanova de Sau, també, trobareu diversos vestigis de l’època prehistòrica com:

El Castell Sa Sala. Es tracta d’un jaciment arqueològic, datat del Paleolític superior entre el 9000 i 1500, en un abric del Cingle Vermell. S’han documentat una gran varietat d’instruments lítics amb traces d’ús, així com, restes de fauna autòctona i al·lòctona.

El Cingle Vermell, datat del Paleolític-Neolític. Ideal per perdre’s, doncs, ofereix racons totalment feréstecs, on sens dubte, poca gent hi ha posat els peus. Parlem dels espais que queden sota cingle, enmig de les magnífiques torres de pedra que hi ha entre el cingle major i el bosc. Molt atapeït d’heures, alzines i matollar típic d’alzinar muntanyec, aquestes raconades contrasten amb els ambients a la part de dalt de la cinglera, sovint molt oberts.

Les coves prehistòriques de les Grioteres. Ideals pels amants de l’arqueologia. Tot un referent del Prehistòric, Neolític i l’Edat dels Metalls. Us fascinarà l’aspecte laberíntic de les seves galeries reticulars i la quantitat de Nummulites fòssils, marins i continentals que trobareu a les seves parets interiors. Ara bé, heu de tenir en compte que de les set boques que té la cavitat, tan sols dos són de fàcil accés, ja que les altres cinc resten penjades en el cingle. Totes aquestes boques estan comunicades interiorment mitjançant una sèrie de galeries d’estructura reticular. Aquestes galeries que es troben en els primers metres van perdent amplitud fins a restar totalment obstruïdes per sediments. Únicament dues d’elles mantenen continuïtat cap a l’interior. Tota una experiència!

Roc del Migdia. Diversos excavadors han afirmat que es tracta d’un jaciment mesolític atípic. Està situat a peu de la cinglera, de la qual, pren el nom. Durant el transcurs dels treballs arqueològics, s’ha documentat l’existència de fogars, restes òssies de fauna i fins i tot es van poder diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a l’habitatge estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s’hi van localitzar algunes restes d’enterraments.

Salt de la Minyona. Un magnífic mirador de la vall de Sau i el Collsacabra. Pertany a l’època del Paleolític. Segons els estudis, les aigües van erosionar fortament els estrats solubles dels cingles dels Munts de Vilanova de Sau i el resultat fou la formació d’una llenca vertical i estreta de roca conglomerada d’un centenar de metres, que puja des de la base de la cinglera fins al mateix planell, formant una estructura geològica singular. Si teniu suficient temps, us recomanem que us pareu una estona a contemplar les espectaculars vistes des d’aquest indret.

Ara bé, per acabar de completar la vostra ruta per la prehistòria, us recomanem visitar dos referents de l’Edat dels metalls de Centelles: el dolmen del Duc i la Tomba de l’Ollich, un autèntic dolmen funerari. Tampoc podeu marxar sense visitar el Jaciment arqueològic de Sant Llorenç del Munt de Sant Julià de Vilatorta que comprèn des de la prehistòria fins a l’edat moderna i la Balma de les Heures de Perafita, una zona d’interès arqueològic, ja que, s’hi van trobar diversos fragments de ceràmica del Bronze Final.

Endinseu-vos en la prehistòria amb la campanya ‘Osona, la història continua’. Us encantarà!