A grans trets, es pot caracteritzar com l’època de l’especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d’una enorme expansió demogràfica que va comportar la creació de grans imperis. Les dues grans èpoques d’aquest període van ser: l’Antic Orient, amb l’auge de les primeres civilitzacions a l’Extrem Orient (Xina, Índia) i al Pròxim Orient (Mesopotàmia, Egipte) i l’Antiguitat clàssica amb els ibers, els grecs i romans. Amb la campanya ‘Osona, la història continua’, us proposem visitar 11 emplaçaments emblemàtics de l’edat antiga per conèixer l’empremta de les grans civilitzacions a la nostra comarca:
· Fortificació ibèrica del Montgròs. Voleu descobrir com vivien i com es defensaven els ibers fa més de 2.000 anys? Us convidem a conèixer la fortificació de Montgròs, un espai situat al cor del Montseny, on coneixereu els secrets que amaga la muralla, envoltats de pedres, història i natura. Un espai ideal per conèixer amb parella, amics o família. Aquest indret està situat sobre una península rocosa d’unes 9 hectàrees i reuneix unes condicions excel·lents, tant de defensa com de control de les principals vies de comunicació. A nivell defensiu, aquesta península està protegida de manera natural per uns potents penya-segats que l’envolten gairebé completament. De fet, l’únic punt d’accés possible és l’istme que uneix la serra amb la península, que era on els ibers concentraven els seus esforços per construir la imponent fortificació. Tota una experiència per viure amb els més petits. De fet, són moltes les escoles que organitzen visites i tallers perquè els més menuts gaudeixin de la història.
· Jaciment de l’Esquerda. Totalment recomanada la seva visita. Es tracta d’un important jaciment arqueològic que conté restes de diversos períodes històrics, des del segle X aC fins al segle XIV de la nostra era. Conserva evidències de més de 2500 anys d’història, des del bronze final, món ibèric, visigots i tot el període alt i baix medieval. El 2006 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
· La Creu de Gurb. Datada dels segles IIIaC-IaC, d’estil antic-romà. El jaciment de la Creu de Gurb està situat al turó que du el mateix nom, en un punt amb grans vistes sobre bona part de la plana de Vic. Es tracta d’una àmplia zona compresa pel cim del turó i els seus vessants, formats per margues grises, on es recullen superficialment fragments de ceràmica de vernís, ceràmica ibèrica a torn i ceràmica romana.
· Turó del Prat d’Ori. Es tracta d’un jaciment arqueològic ubicat entre el Bosc Gran de Figueroles i el nucli del Brull. D’estil antic-medieval, datat dels segles IV/V i IX/X. Podreu visitar una necròpolis d’inhumació, situada dalt d’un turó proper i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud.
· Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau. Es tracta d’un jaciment situat en uns camps de conreu propers a l’església de Sant Fruitós del Grau. Podreu visitar una zona concreta dels camps de conreu, on es van localitzar restes arqueològiques a principis del segle XX. El material arqueològic localitzat consisteix en fragments de ceràmica a torn, fragments d’àmfora romana i unes quantes peces de rodes de molí. Les peces que s’han conservat al Museu Episcopal de Vic són diversos fragments del molí, de roques basalt, entre altres.
· Collet del cementiri dels moros. Jaciment arqueològic situat en un turó de Muntanyola. El seu estil pertany a l’època antiga, ibèrica i romana, datat dels segles IIIaC-IVdC. El seu nom està associat a la presència d’una possible ocupació d’aquesta zona en època antiga. Podreu passejar per una zona de bosc d’alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades a banda i banda del collet. A l’oest del Collet, s’han observat la presència de 5 forats de planta circular. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l’est del Collet, també es poden contemplar les restes d’un possible mur enderrocat.
· El jaciment de Puig Ciutat. Situat al municipi osonenc d’Oristà; és conegut des de temps immemorables. Les prospeccions geofísiques realitzades, l’any 2005, van identificar una complexa trama urbana. El 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades i d’una quantitat significativa d’armament apunten que l’assentament hauria patit un final violent. El material ceràmic, d’adscripció romana, permet aproximar una cronologia compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC. A més, l’any passat es van inaugurar les obres de museïtzació d’aquest. Des de llavors, podeu visitar aquest enclavament; doncs està obert de manera permanent al públic.
· Camí Antic de Vic a Barcelona. Aquest camí té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d’Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, tal com apunten els mil·liaris trobats en aquest recorregut. Durant l’edat mitjana, va construir-se una variant del camí romà que sortia de Vic pel pont del Remei i passava pel coll de Malla fins a enllaçar amb l’anterior a l’altura dels Hostalets de Balenyà. Tot i així, el primer camí, que també era conegut com el de Torrellebreta va seguir utilitzant-se, tant per al comerç com per a la transhumància. La xarxa viària actual aprofita aquests antics traçats, que coincideixen en bona mesura amb la carretera C-17.
· El camí empedrat de l’Abella. El trobareu al municipi de Sant Martí de Centelles, al costat esquerre del riu Congost, prop el Pont de l’Abella. Data del segle III aC i segons les diferents fases arquitectòniques documentades en l’excavació arqueològica es poden documentar diferents moments constructius: Una primera fase inicial correspondria al moment anterior a la construcció del camí documentat amb la presència de la roca calcària dolomítica. Una segona fase aniria associada a la preparació de l’empedrat. Aquest estava format per un nivell de pedres ben disposades i no gaire grans i, per sota, un estrat de pedres de mida més gran que es recolzaven a la roca del riu i que no es va poder datar. Una altra fase correspondria al moment de la construcció del pont i del camí empedrat, cronològicament datat cap al 1740 per la construcció del Pont de l’Abella i per la relació existent entre el marge inferior del camí i l’enllaç amb el parament del pont. Així doncs, un trajecte ideal per viatjar en el temps a molts segles enrere.
· Via Romana Santa Eugènia de Berga. Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d’època romana, ja que, no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, no es pot descartar que l’indret i les condicions on es va construir l’empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l’itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d’urgència realitzades en les successives ampliacions.
· Forn romà o jaciment de can Roquet. Un autèntic centre de ceràmica de l’època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s’hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet.
Tot això i molt més ho descobriràs amb la campanya ‘Osona la història continua’. T’hi esperem!
