La influència del període romà amb ‘Osona la història continua’

En primer lloc, començarem de ruta per la ciutat de Vic, la capital d’Osona. En època dels romans, coneguda amb el nom d’Ausa. D’aquesta ciutat sortia la via romana més antiga, que comunicava Iluro i Ausa. Abans havia estat anomenada Ausona i per això, actualment la comarca rep del nom d’Osona. Si voleu conèixer la influència romana, us recomanem anar al centre històric de la ciutat i visitar el Temple Romà. Aquest majestuós temple va ser construït a principis del segle I, després de la conquesta romana d’Hispània. Curiosament, ha estat un edifici desconegut, durant segles, perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, erigit a finals del segle XI. Les parets de la cel·la del Temple formaven el pati interior del castell i es van recuperar a partir del 1882, quan es va enderrocar l’antic edifici que havia acollit les funcions de residència del veguer, seu de la Cúria Reial, graner de la ciutat i presó.

També, és totalment recomanable visitar la plaça de la Catedral. Aquesta es va constituir com un nucli urbà de primer ordre des de l’inici de la ciutat medieval al segle IX. El recinte actual és fruit de l’última ampliació de la catedral al segle XIX, després d’haver enderrocat l’església romànica de Santa Maria de la Rodona. Des d’aquesta plaça, podeu dirigir-vos a la Plaça de la Pietat, que cohesionava un dels centres principals de la ciutat medieval des dels seus inicis. A més, d’incloure la residència del veguer i la seu del consell de la ciutat, també era l’escenari d’un mercat interior documentat des del segle X.

Coneixem els jaciments d’estil romà a Osona

A la comarca, també podreu visitar un ampli ventall de jaciments romans. Com per exemple:

• El jaciment del Camp de les Lloses de Tona. Aquest jaciment va ser habitat per primera vegada entre el bronze final i el període preibèric (ss. VIII-V aC) encara que l’ocupació més notable i l’etapa més gloriosa correspon a la darrera època de la República romana (entre els segles II i I aC). L’assentament correspondria a un vicus (o nucli de poblament) de caràcter militar, atesa la presència d’elements relacionats amb les activitats i les necessitats de l’exèrcit, i l’urbanisme, que recorda el d’alguns estatges militars. Les restes, que podeu visitar, mostren un període de vida intens i relativament curt (del 120 al 80 aC), amb un abandonament sobtat. A través de les visites guiades, tallers escolars i activitats culturals, també podreu conèixer com era la vida quotidiana a l’època romana. És a dir com es vestien, cuinaven, els seus oficis, rituals, entre moltes altres curiositats.

• Jaciment Tardorepublicà de Puigciutat. Datat del VIIaC-VdC i situat al municipi osonenc d’Oristà. És conegut des de temps immemorables. Les prospeccions geofísiques realitzades, l’any 2005, van identificar una complexa trama urbana. El 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades i d’una quantitat significativa d’armament apunten que l’assentament hauria patit un final violent. Això va ser degut a què a la seva última fase, durant el període romà tardorepublicà, hauria fet funcions de guarnició militar o praesidia en el territori, en un moment d’inestabilitat com és la Guerra Civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu Magne (49-45 aC), per això va patir un final violent amb restes d’incendi i armament llancívol. Què trobareu? Doncs, material ceràmic, d’adscripció romana, que us permetrà aproximar-vos a una època compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC. A més, l’any passat es van inaugurar les obres de museïtzació d’aquest. Des de llavors, podeu visitar aquest enclavament; doncs està obert de manera permanent al públic. 

• El jaciment de Sant Fruitós del Grau. Datat del IIIaC – V, està emplaçat a uns camps de conreu propers a l’església de Sant Fruitós del Grau de Gurb, es tracta d’una zona on es van localitzar restes arqueològiques en superfície a principis del segle XX. El material arqueològic localitzat consisteix en fragments de ceràmica a torn, fragments d’àmfora romana i unes quantes peces de rodes de molí. Alguns d’ells es conserven al Museu Episcopal de Vic. Aprofiteu per veure aquests fragments que expliquen l’estil de vida dels romans. 

• Forn romà o jaciment arqueològic de Can Roquet (segles II-I aC). Un autèntic centre d’explotació ceramista d’època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s’hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet.

•  Camí Antic de Vic a Barcelona. Aquest camí té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d’Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, tal com apunten els mil·liaris trobats en aquest recorregut. Durant l’edat mitjana, va construir-se una variant del camí romà que sortia de Vic pel pont del Remei i passava pel coll de Malla fins a enllaçar amb l’anterior a l’altura dels Hostalets de Balenyà. Tot i així, el primer camí, que també era conegut com el de Torrellebreta va seguir utilitzant-se, tant per al comerç com per a la transhumància. La xarxa viària actual aprofita aquests antics traçats, que coincideixen en bona mesura amb la carretera C-17. 

•  Camp del Nasi. Al municipi de Centelles, trobem aquest jaciment arqueològic, datat del II-I aC, que mostra un conjunt de cinc sitges d’enterraments d’època romana. També s’han trobat restes ceràmiques romanes, óssos i curiosament alguna clau. 

• Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès. Es tracta d’una col·lecció d’objectes que es divideix en dos àmbits: el de la història més concreta de la vila de Prats de Lluçanès, i el de la història del territori general del Lluçanès. Entre les diverses col·leccions del museu, cal destacar que trobareu exposades en una de les vitrines, monedes romanes dels segles II aC al III dc. 

Finalment, pels més excursionistes i amants de la història, us recomanem fer alguna de les vies romanes d’Osona com: la de Collsuspina, la Via del Congost, el camí de Permanyer, la Via de la Ramada, entre altres. 

Veniu a descobrir la petjada de l’època romana amb ‘Osona la història continua’.