L’esplendor del Modernisme al vostre abast amb ‘Osona, la història continua’

Us agrada contemplar el paisatge a bord del vostre cotxe o preferiu fer excursions caminant? Sigui quina sigui la vostra resposta, us proposarem opcions tant pels amants de les rutes motoritzades com a peu. Començarem per una interessant ruta en cotxe a Portes del Montseny, durant la qual, coneixereu diversos municipis que encara conserven edificis modernistes. Com per exemple: Centelles, Aiguafreda, Tona, Taradell, Sant Martí de Centelles, entre altres.

El primer municipi amb interès modernista de la zona, on s’atura aquest itinerari és a Sant Martí de Centelles, al qual arribarem per la C-17. Aquí podreu visitar: el Barri Oller, ubicat prop de l’estació. Interessat visitar-lo, perquè a partir del 1910 va esdevenir un veïnat de torres aïllades modernistes i noucentistes, seguint el model ciutat-jardí; el conjunt funerari de Valldeneu, format per un recinte rectangular de 2,5 per 3 m tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre hi trobareu una creu i encastat a terra, també hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. El conjunt s’inscriu en els cànons modernistes i, sobretot, noucentistes.

Des d’aquest punt, continuareu la ruta que us portarà fins a Aiguafreda per seguir l’itinerari. En aquest municipi, podreu visitar diverses cases modernistes: la Casa-torre can Viader, can Franquesa, can Font o Llobeta que va ser la primera colònia d’estiuejants de la vila, can Galí i el convent de les Monges. A continuació, retornareu de nou a la C-17 per arribar fins a Centelles, que entre els segles XVI i XIX va experimentar un creixement comercial i industrial, consolidant-se com a destinació d’estiueig.

D’aquesta època daten torres modernistes i noucentistes, algunes de les quals són obra del reconegut arquitecte Joaquim M. Raspall. Algunes edificacions són: Can Pratmarsó, situada a la vella sagrera medieval; Casa Ripoll; l’estació de ferrocarril; diversos edificis dels carrers del Marquès Peñaplata i d’Anselm Clavé; així com, el Passeig que és la intervenció més destacada de l’arquitecte a la vila, en la qual, es manifesta l’estil modernista tardà de Raspall. En aquest entorn, també cal destacar altres edificis notables com: la seu de la Societat Coral La Violeta que destaca pels seus elements eclèctics; la Casa Oller, l’escola Ildefons Cerdà i la nau industrial de l’Estabanell.

Seguidament, anireu direcció cap a Tona per la C-17 en sentit Vic-Puigcerdà. Aquest és un municipi de contrastos i de racons de gran bellesa, on la silueta del castell amb l’església al capdamunt n’esdevé un emblema. Val la pena conèixer: l’Edifici del carrer Major, 13, obra de l’arquitecte Manuel Gausa i Raspall, del qual, en destaca l’esgrafiat de la façana i l’arc de maons vistos que l’emmarca; les torres Llussà i torre Simó, una construcció rectangular amb una torre adossada i una altra que surt de la coberta. Envoltada per un gran jardí, en destaca l’ornamentació d’obra vista i el joc volumètric de les cobertes.

La darrera parada de l’itinerari modernista us durà fins a Taradell, municipi al qual, arribareu des de Tona per la BV-5303, direcció Sant Miquel de Balenyà-Seva, i un cop allà seguireu per la BV-5305 cap a Taradell. Aquí podreu visitar edificis tan emblemàtics com: Can Pallàs, una construcció modernista de singular bellesa, bastida en l’indret que va deixar lliure per l’obertura de la carretera adjunta, pel contractista d’obres Pallàs. A la llinda de la balconada, podreu llegir una curiosa frase: “L’home resolt, fa el que vol” i finalment, també podreu visitar Villa Maria i el carrer de la Vila amb diverses cases d’estil modernista.

I com us hem comentat anteriorment, també us recomanem una ruta a peu per descobrir el Vic més modernista, a través de les seves cases més emblemàtiques. Podreu admirar un notable grup de cases del segle XIX i principis del XX que poden trobar-se als llocs més oposats de la part antiga o de l’eixample de la ciutat. En primer lloc, destacarem la Casa Carme Collell o Casa Serratosa. Amb l’expansió urbana de Vic, es va traçar el nou carrer Bisbe Torras i Bages que venia a substituir el de Santa Teresa a la sortida de Vic cap a la carretera de Sant Hilari. La casa Collell fou dissenyada per l’arquitecte M. Raspall i es va acabar de construir el 1921. Actualment, és la seu de l’Escola de Música i el 2007 va aconseguir el reconeixement com a Conservatori Professional de Música.

En aquesta mateixa línia, val la pena visitar: el Casal dels Puigsec i Masferrer, que forma una illa entre la plaça de Miquel de Clariana i el temple romà, amb esgrafiats, una torre i un jardí amb una barana, on es destaquen les quatre estàtues o figures de les estacions, símbol dels quatre germans Masferrer. Aquí fou fundat, l’any 1867, l’Esbart de Vic, promogut pel gran poeta, Jacint Verdaguer.

D’altra banda, també cal destacar la Casa Costa del Mercadal, amb curiosos elements romàntics, i en especial la gran Casa Comella, l’edifici més important de la burgesia ciutadana del principi de segle XX, començat després de l’obertura del carrer de Verdaguer, el 1909. També és remarcable la Casa Colomer, obra de Josep M. Pericas, la Farinera Costa i altres edificis i antigues indústries, com la farinera o antiga sucreria de Vic de la carretera de Prats, que ha estat rehabilitada com espai cultural i de serveis, la fàbrica d’embotits Riera, que demostren l’empenta de la burgesia vigatana del principi del segle XX, o bé cases com l’edifici eclèctic de la Casa Pratdesaba, la Casa Ricart, premodernista, construïda a finals del segle XIX i principis del XX, o les modernistes com ara la Casa Domènec, la Casa Vilà situada davant de la gran Casa Comella, les cases Abadal i Bach, i la Casa Cortina del Mercadal, o la noucentista Casa Bayés de la plaça de la Catedral.

Entre les cases nobles fora del perímetre del nucli antic trobareu: la Casa Vilarrubia, de l’època eclèctica historicista, la Casa Vergés, la Casa Cassasses, modernistes, la Casa Puig, del període noucentista, i la Casa Comella, construïda entre el 1945 i el 1949, en el període de la postguerra. Tots aquests edificis es van fer al llarg del segle XX. Dins d’aquesta expansió urbanística tothom troba una sèrie d’edificacions públiques o industrials amb un valor arquitectònic important, com són ara l’eclèctic edifici de la Caixa de Pensions o, seguint aquest mateix estil, l’estació de ferrocarril, la fàbrica modernista Torra, les escoles noucentistes Sant Miquel dels Sants i de Jaume Balmes, o les botigues d’estil racionalista de la plaça de Santa Clara o de la rambla del Carme.

 

Descobriu la bellesa i l’encant del modernisme amb ‘Osona, la història continua’.