Coneixem la influència de l’art gòtic amb ‘Osona, la història continua’
El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós, però també va esdevenir el símbol del poder i la riquesa de les ciutats. La catedral n’era l’edifici més representatiu del nou estil artístic, però, també es van construir altres edificis no religiosos, com ara: castells, palaus, ajuntaments o universitats. Amb la campanya: ‘Osona, la història continua’, us proposem descobrir l’empremta d’aquest art a la nostra comarca. Us animeu?
En primer lloc començarem per Vic, la capital d’Osona. Totalment recomanable una visita a la col·lecció gòtica del Museu Episcopal de Vic (MeV), on descobrireu les obres mestres de la pintura i l’escultura del romànic i del gòtic català. Us recordem que en aquest Museu s’exhibeixen unes 29.000 peces de pintura i escultura del romànic i el gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d’arqueologia, orfebreria, forja, vidre, ceràmica, arts industrials i decoratives, teixit i indumentària litúrgica, entre moltes altres.
A Vic, també tindreu l’oportunitat de visitar diversos edificis o monuments amb una bona part d’elements gòtics. Entre els quals destaquem:
- La Catedral, situada a la part baixa del centre històric, a prop del riu. Aquí podreu admirar el seu claustre gòtic construït en el segle XIV i el retaule d’alabastre de Pere Oller del mateix estil. De l’època barroca, cal destacar la capella dedicada a Sant Bernat Calbó. A més, la decoració mural de la nau central, l’obra de major magnitud de Josep M. Sert, enriqueix el valor artístic de tot el conjunt.
- La Casa de la Ciutat. Té com a base l’edifici gòtic construït l’any 1388 i és formada per la llotja amb arcs a la planta baixa i una sala al pis superior, coneguda amb el nom de Sala de la Columna. Aquest primer nucli fou ampliat en segles posteriors, i remodelat a partir de 1670, segons els plans del tracista Fra Josep de la Concepció.
- La Casa de Ramon Sala i Saçala. Construïda al segle XV. Destaquen els elements gòtics a la seva façana. Es tracta d’una casa pairal d’un conegut veguer de Vic, famós per la seva lluita contra els francesos a finals del segle XVII.
- L’Hospital de la Santa Creu. La façana, d’estil plenament renaixentista, pertany a la primera ampliació (1539-1547), que va mantenir les dues sales d’època gòtica: una per als homes i l’altra per a les dones. El petit campanar indica l’indret on hi va haver la primera capella dedicada a la Santa Creu. Més tard, es va construir la nova església d’estil barroc i la Casa de Convalescència, amb un claustre central que es caracteritza per la seva harmonia i austeritat. Avui l’hospital continua mantenint la seva funció i és un centre de referència en medicina pal·liativa.
- Seminari Vell-Església de Sant Just. Sabíeu que aquí hi van estudiar, entre molts altres, el poeta de Folgueroles, Jacint Verdaguer i el filòsof vigatà, Jaume Balmes? Aquesta església, d’època gòtica, va pertànyer a un convent de jesuïtes i, a partir del segle XVIII, al Seminari Vell, una institució clau de la ciutat perquè va permetre continuar impartint estudis superiors a Vic; a més, va enriquir-la amb el dinamisme que hi aportava la presència d’estudiants i professors. Avui, el Seminari Vell acull els estudis dels amants del teatre, perquè és la seu de l’Institut del Teatre – centre d’Osona.
- El pont gòtic del Remei. Va ser el rei Jaume I, l’any 1274, que va ordenar que l’entrada a Vic fos pel carrer de Sant Pere, en detriment del carrer de Sant Francesc. Això va obligar a construir el pont gòtic i, per tant, el carrer del Remei va prendre la fesomia de camí ral.
- Pont de Malafogassa. Situat sobre la Riera Major, forma part de l’antic camí Ral de Vic a Girona. D’estil medieval-gòtic. Es tracta d’un pont construït en pedra amb dues arcades desiguals, la primera és per on passa la riera, i és més elevada. La segona és sense finestres o arquets i d’esvelta figura.
Però no solament a Vic, trobareu vestigis de l’art gòtic, a la resta de la comarca, també podreu conèixer interessants exponents que en tot o en part contenen elements gòtics. Com per exemple:
- El Castell d’Olost. Destaca la torre del segle XV, centrada a la dreta i sobresortint de la façana principal que presenta un coronament amb merlets refet modernament. La façana principal, orientada a l’oest, presenta una portalada d’arc rebaixat al primer pis, a la qual. s’accedeix a partir d’una escalinata de pedra moderna, i diverses finestres emmarcades amb pedra treballada.
- La Creu de Terme a Centelles. D’estil medieval-gòtic. Es troba sobre una petita base de llambordes en forma de creu, alternat als espais buits per un petit jardinet s’aixeca aquesta creu gòtica. Antigament, aquesta creu era l’encarregada de marcar els límits de l’antiga vila de Centelles. Al segle XX, després de la guerra va ser traslladada al seu emplaçament actual, el cementiri municipal.
I com hem comentat, anteriorment, l’art gòtic va ser eminentment religiós. En aquest sentit cal destacar les següents capelles i esglésies:
- Capella de Jesús a Centelles. D’estil gòtic tardà, a extramurs de la vila, on es reunia el consell de la baronia i després comtat de Centelles. Val la pena visitar el portal, l’església i el campanar.
- Església de Santa Maria del Barri (o Ermita de Lurdes). Situada al peu sud del turó del castell, cal destacar el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d’estil tardà.
- Sant Andreu d’Oristà. Documentada al segle X, dedicada a Sant Andreu i Sant Joan; es tracta d’una església pertanyent al final del romànic i principis del gòtic. La primera notícia que se’n va tenir va ser el 923 quan pertanyia al castell d’Oristà. Ara bé, cal dir que la cripta va assolir el màxim desenvolupament en l’art pre-romànic, el romànic i el gòtic.
Aprofita per descobrir l’empremta de l’art gòtic amb "Osona, la història continua".