Viu i emociona’t amb la Setmana Santa al Lluçanès

A nivell arquitectònic, el Lluçanès té un valor incalculable. Començant per l’església de Santa Maria de Lluçà, que és sens dubte, el més notable edifici arqueològic i històric de la comarca. Descansa al municipi de Lluçà, als peus del castell i envoltada per bastos camps, masies, boscos i conreus, que recorden al visitant les cases de camp del passat.

La zona reuneix pobles com Alpens, un municipi que limita amb el Ripollès i el Berguedà i que destaca pel seu aspecte muntanyós amb boscos de pi, roure, alzines i faigs i amb una gran pluralitat de plantes curatives i aromàtiques, a més d’una àmplia varietat de bolets comestibles. Un terreny que a més, posseeix infinitat de senders GR per poder realitzar rutes en plena natura i acabar a les aigües cristal·lines de la riera del Marlés.

Per als aficionats a la història, aquí podran trobar l’església de Sant Pere de Serrallonga, un edifici preromànic construït al segle IX, que amaga en el seu interior les imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del segle XVIII.

A trenta quilòmetres trobem el petit poble de Sant Feliu de Sasserra, que com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria. Un passatge singular i bell, propici als bolets i a l’agricultura i ramaderia local. Com a punt de referència, també trobem l’església de Santa Maria de la Torre, d’origen romànic, encara que va ser reformada entre els segles XVIII i XIX.

Per als més interessats en les llegendes i el sobrenatural, poden visitar el Centre d’interpretació de la bruixeria i descobrir la caça de bruixes que va arrasar Europa durant el segle XVII. També es pot assistir a la celebració popular: Fira de les Bruixes per Tots Sants.

La zona també ofereix "la ruta de les bruixes del Lluçanès" que congrega el comunidor, petita edificació en forma de porxo situat a prop de l’església, on es conjurava el mal temps amb oracions i exorcismes; el serrat de les forques, un lloc on es solia torturar i executar els condemnats per la justícia de la zona. La bruixa Napa va ser ajusticiada aquí pels nombrosos fets esgarrifosos que se li atribuïen; el roc foradat, lloc on, segons la llegenda, la bruixa preparava els seus beuratges. Cal destacar que la bruixa Napa, en si mateixa, no va ser una llegenda, sinó un personatge que va existir durant el segle XVII; el gorg de les Heures, zona d’aigües on les bruixes es reunien i les goles de Fumanya, els llocs preferits de les bruixes per fer els aquelarres.

A mig camí de tots dos pobles, ens topem amb Sant Boi de Lluçanès, on podrem refrescar-nos a la Font de la Presa, la dels Plàtans, la Talaia i la Prada o passejar pels boscos del seu voltant on podrem descansar en el seu arbre centenari, el Roure de la Senyora.

Per a aquells interessats majorment en els aspectes arquitectònics del turisme de Sant Boi de Lluçanès poden visitar la capella de Sant Miquel de Gallifa, un edifici romànic datat al segle XI.

L’oferta turística té un gran ventall de possibilitats. Podreu seguir la visita cap al poble Oristà i inspeccionar la seva coneguda cripta preromànica del segle X. Tampoc cal deixar de visitar el Museu de la Terrissa Catalana i el Museu de Cantereria dels Països Catalans "Rocaguinarda", que allotja unes 5.000 peces de ceràmica catalana de tots els temps i el Parc Arqueològic de Puig Ciutat.

Anant-nos cap al centre, vam entrar al Prats de Lluçanès, un municipi considerat la capital de la zona i on podreu visitar l’església de Sant Vicenç de Prats datada al segle XVII i que posseeix un campanar de dinou metres d’altura, construït durant el segle XIX.

Per als més esportistes, aquí es troba el Centre BTT Lluçanès, format per vuit rutes de diferents nivells. Les rutes verdes, "Els Elois" i "Sant Andreu de Llanars"; les blaves, "Costa de la Cavalleria" i "Les Gatoses"; les vermelles, "Salselles", "Aiguabarreig" i "El Sorreigs" i la negra, "Els Carlins".

No hi ha millor manera d’acabar aquestes línies que amb les paraules de Josep Pla (1897-1981) que escrivia el 1961 a la Guia de Catalunya:

“El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a ponent. La seva situació entre aquestes dues importantíssimes comarques n’explica la transcendència en el mosaic de la nostra vida col·lectiva. El Lluçanès té la tenacitat i la duresa del vigatanisme i el sentit modern de tot el Llobregat. Potser es decanta més aviat pel costat de Vic que pel de Berga. No té, certament, ni la riquesa de la Plana ni el sentit comercial i industrial de la conca d’aquest riu desficiós. Però s’hi troba enmig, i la seva personalitat té un vigor magnífic i sempre afirma les seves acusades característiques”.