PR C-46 - Ruta dels Sorreigs

Sender que segueix tot el curs de la riera de Sorreigs fins al santuari dels Munts, tot passant per Santa Cecília de Voltregà, els Angelats, el gorg Negre, l’Aumatell, les Fosses, Sant Boi de Lluçanès i la Corona. Un itinerari pels racons més desconeguts i encisadors de la zona declarada EIN (Espais d’Interès Natural).

Distància: 20,22 km (enllaç riu Ter – Santa Cecília, 3,5 km)
Temps: 5h 30min (6h 15min des del riu Ter)
Desnivell: 600 m

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

Sortim del Mas Gallach de Santa Cecília de Voltregà. En aquest punt, on la riera és travessada per la carretera de Santa Cecília, s’inicia l’itinerari, deixant la riera a la nostra esquerra i seguint per la pollancreda on hi ha el mas Riqué. A l’altra banda del riu ens queda el Molí del Guiu. Aquí creuem a l’altre cantó del corrent, on hi ha una caseta de ciment. El curs de l’aigua ens obliga a creuar de nou per unes pedres que ens facilitaran la tasca.

Elevat i enfront nostre ens apareix el mas Puigví. Als seus peus un petit pont de pedra travessa un torrent. A banda esquerra i gairebé al damunt hi ha Santa Perpètua. A banda dreta i quasi a tocar, la cinglera del Tractor. Resseguint aquesta cinglera, hi trobem la Pastera del Clos, i a l’altre pendent Sant Martí Xic i el castell de Voltregà. En aquest punt conflueixen les aigües del rec de la Tuta amb les del Sorreigs. A la nostra dreta, el mas dels Angelats. Creuem el Sorreigs i ens enfilem seguint el camí amunt. A uns 400 m més endavant el tornem a creuar i seguim vorejant un camp. A la nostra esquerra i un xic amagada descobrim una vella resclosa que detura el pas de l’aigua. La seva funció era desviar el cabal per poder regar terres properes.

Seguint la tendència ja habitual, ens toca creuar de nou el riu. Ara el camí comença a enfilar-se i ens alçarem considerablement sobre el nivell del Sorreigs. A la dreta del camí descobrim un trencant senyalitzat amb dues fites que ens indiquen un baixador cap a la gorga Blava. Des de la gorga, riu amunt també arribaríem a la bassa del gorg Negre. Durant uns 500 m aproximadament el camí dibuixa un fort pendent pedregós. Una espessa vegetació de boix i de variada arbreda ens fa més agradable la pujada. En aquest indret el corriol és creuat per una torrentera que en època de pluja proveeix d’aigua el salt de la Cabrida. Les aigües s’estimben al buit per una caiguda considerable.

A mà dreta trobem senyalitzat amb marques de color taronja el sender que ens guiarà fins a arribar a la bassa del gorg Negre. L’accés no és fàcil a causa de la brolla que hi ha i també del pendent pronunciat. Per seguir la ruta, però, no cal baixar-hi. Avui dia, d’aquest indret no se’n conserva res. Per tenir-ne una referència, cal fixar-se en una gran esllavissada del penya-segat que ens queda davant, a l’altra banda del riu. És en aquesta alçada del camí on s’endevina una esplanada que podria ser la plaça de les Bruixes. Dessota d’aquesta allau es diu que hi ha l’autèntic forat del gorg Negre. En aquest punt el sender que anem seguint conflueix amb la nova pista de terra que neix a Sant Bartomeu del Grau i arriba fins a Sant Boi de Lluçanès. Quan arribem a una presa, a la vora esquerra del riu i un xic aixecat sobre el nivell de les aigües s’hi veu l’antic mas Violet, avui enrunat. També, per la banda esquerra del riu, contemplem les balmes de Beuloví. Per sota d’aquestes balmes es dibuixa l’antic camí que pujava fins a Sant Martí de Sobremunt.

El camí fa un revolt força pronunciat abans d’enfilar-se per la pista nova. A mà esquerra surt un corriol que transcorre dibuixant el perfil d’una balma enmig de la frondosa vegetació: la balma de Guiterons. El seguim fins al molí de Guiteres per un tram emboscat. Travessem a l’altra banda del riu, en una zona plantada de joves pollancres, i uns 100 m més amunt tornem a travessar-lo a l’alçada d’una gran roca situada a la nostra dreta.

Una cadena de ferro creua el camí i pocs metres més endavant tornem a canviar de banda de riu. Damunt nostre es queda la casa Molí de Guiteres. Uns metres més avall encara s’aguanten les parets del seu molí envoltat de bardisses. Seguint el corrent avall hi ha l’anomenat gorg de Guiterons, que fa un bonic salt. Continuem amunt i passem per davant la casa. En aquest punt de la carretera davallem a l’esquerra per un sender que ens deixarà a tocar d’aigües i seguim pel seu marge esquerre.

Creuem el riu per tornar-lo a creuar a uns 400 m més amunt, havent deixat una cruïlla a l’esquerra i una cadena. Arribem al molí de l’Aumatell, restaurat i habitat. Per seguir el nostre camí hi passem pel mig fins a la pista nova i, ja divisant el mas de l’Aumatell al fons, ens desviem per una pollancreda que ressegueix el rec per un paratge idíl•lic.

Mas de l’Aumatell. Acabada la pollancreda seguim per la mateixa vora de riu per trobar la pista forestal. Uns 150 m després, un vialet a mà esquerra ens porta arran de riu. El seguirem per entre el bosc de ribera. Creuem la riera al punt on hi ha un gran salze. El camí remunta per darrere el mas del Puig fins a arribar al camí de circumval•lació. Enganxat al mateix riu deixem també el Molí del Puig, avui en ruïnes.

No arribarem fins a tocar de la masia el Puig. El camí dibuixa una circumval•lació i seguim cap a les Fosses, que és un casal de grans dimensions, molt ben restaurat i amb una capella adossada. El seu molí es veu a sota. Seguim en direcció al mas de Cornet, tot i que no hi hem de passar. El mas es divisa a l’altre vessant i, més a prop de la riera, veiem també el molí del Cornet.

Creuem el torrent de Vilarrasa i en pocs metres trobem el pou. En aquest punt hi ha una cruïlla, de la qual no en farem cas, i seguirem recte en direcció a Sant Boi de Lluçanès. A la dreta del camí hi ha la granja de porcs dels Plans. Tombem a l’esquerra en direcció al serrat del Batlle. En aquesta cruïlla ens trobem davant la depuradora municipal de Sant Boi. 100 m més amunt tombem a la dreta.

La font de la Prada és un indret de calma i repòs envoltat de vegetació. El llogaret bé val una parada. Creuem el Sorreigs i continuem pel mig d’una pollancreda fins a un pont que ens permet tornar-lo a creuar. Aquí deixem de banda l’antic camí que pujava fins a Perafita. Després de travessar novament el riu arribem al molí de Perenoguera. Prenem el camí més ben fressat en direcció al mas de la Corona, tot travessant altra vegada el riu. Trencant a l’esquerra es puja cap al mas de Fontcendra. Nosaltres baixem cap al rec que tot seguit creuem per un pontet. Aquí el Sorreigs és un rierol que forma una petita gorga anomenada el gorg de la Vaca. Seguim per la pollancreda i, on el Sorreigs es bifurca amb el rec del Prat i el de Casacuberta, continuem per la dreta.

Seguint el camí trobem la font de Perenoguera. A partir d’aquí el camí és una mica confús. Hem d’anar fins a la caseta del pou a tocar de la riera. Arribem a la carretera de Sant Boi (BV4608), i girem cap a l’esquerra i la seguim uns 200 m. A mà esquerra hi ha l’entrant cap al mas de la Corona. Nosaltres, però, agafem el camí de la dreta que s’enfila cap al santuari dels Munts. Seguim per la pista que, fent ziga-zaga, remunta el desnivell per dintre el bosc.

Arribem a un petit collet des d’on divisem, ja a tocar, els Munts. Seguint la pista, baixem uns metres i girem a l’esquerra per anar a buscar la carretera asfaltada que ens puja de dret fins al santuari. Som al santuari dels Munts, àtic del Lluçanès i talaia del Pirineu Oriental i de les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i Osona. Esplèndid mirador dels massissos del Pedraforca, Montserrat, el Montseny i tota la Serralada Transversal.