skip to Main Content

Senders de petit recorregut - PR

Osona Senderos

A Osona hi ha una àmplia oferta de senders de petit recorregut (PR) escampats per tota la comarca que permeten afegir al plaer de caminar el fet de descobrir indrets i monuments de gran bellesa i interès. Aquesta xarxa de senders senyalitzats són un mitjà excel·lent per conèixer una part del nostre país allunyada de les aglomeracions. Els senyals dels PR són comuns a tot Europa: dues franges de pintura indiquen que anem per bon camí; una “X” camí barrat o equivocat, quatre franges és canvi de sentit. En els senders de petit recorregut els senyals són de color blanc i groc.

Els PR que transcorren per Osona són:

El sender de Vic a Sant Pere de Casserres combina a la perfecció una passejada en plena natura i un recorregut per un bon exemple de la història i de l’arquitectura de la comarca d’Osona i de Catalunya. El sender va ser el primer senyalitzat de la comarca i va ser promogut i encara avui és cuidat per la Unió Excursionista de Vic. Tal com ens indica el seu nom, parteix del casc antic de Vic i ens transporta fins al Monestir de Sant Pere de Casserres, un antic monestir benedictí dins del terme de les Masies de Roda. El recorregut ens passeja per alguns dels indrets més emblemàtics de la comarca amb molt significat històric, arquitectònic i de gran bellesa natural. La vista d’ocell sobre el Pantà de Sau no té precedents.

Punt d’Inici: Catedral de Vic
Punt final: Monestir de Sant Pere de Casserres
Distància:
 19’2 Km
Temps: 4h
Pujada acumulada: 560m
Senyalització: Marques grogues i blanques (PR), en molts trams combinades amb una marca vermella com a coincidència amb diferents GR.

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0h. Catedral de Vic. Partirem de la Catedral de Vic i recorrerem una petita part del casc antic de la ciutat, passant per davant del Temple Romà, per la plaça de la Divina Pastora, per tot el carrer Sant Jordi, el carrer Mare de Déu dels Munts i agafarem el camí, recentment asfaltat, cap al pont del Bruguer.

0h 25min. Pont del Bruguer. Creuarem el riu Gurri per sobre del pont del Bruguer i ens dirigirem cap a l’ermita de Sant Jordi per un camí al costat d’un polígon fins que topem amb l’Eix Transversal. Les indicacions ens portaran a la nostra esquerra per a creuar l’Eix per sobre. A continuació, vorejarem el turó de l’ermita de Sant Jordi i el Dolmen de Puigseslloses per la seva esquerra. A la cruïlla de camins seguirem a l’esquerra i després de la bassa de Puigseslloses anirem a la dreta per sota la casa.

1h 10min. Riera de Folgueroles. Creurem la riera i seguirem cap a una granja per arribar a la carretera que va de Tavèrnoles a Folgueroles i l’agafarem uns 300 metres en sentit Tavèrnoles. A la dreta, abans de la casa del Banús, trobarem un cartell indicador que ens porta per una pista i, tot seguit, un corriol a la nostra esquerra que ens conduirà fins al poble de Tavèrnoles. Travessarem tot el poble, passant per davant de l’església romànica de Sant Esteve, per l’hostal Can Colomer i seguirem en direcció a la urbanització del Roquet després de creuar la carretera del Parador de Turisme Vic – Sau.

1h 40min. Urbanització el Roquet. Hem d’anar en compte, ja que el camí deixa l’asfalt i gira de sobte a la dreta per un camí fressat, per davant de Can Benerigues. El segueix una pujada curta, però intensa que ens porta fins a una cruïlla. Nosaltres anirem a la dreta fins al Pla de Savassona. Sobre Savassona tenim l’ermita de Sant Feliuet que, tot i que el PR no hi passa, val la pena acostar-s’hi, tant l’ermita com les vistes del Pantà de Sau són molt boniques. D’altra banda, Savassona és un indret molt cuidat i estimat pels socis de la Unió Excursionista de Vic, els quals vetllen pel bon ús de l’espai on s’hi practica escalada i on hi trobem restes ibèriques. Caminarem per tot el pla i agafarem un camí a l’esquerra, per dins del bosc, que ens portarà fins a Coll de la Passarella.

2h 30min. Coll de la Passarella. D’aquí marxarem a la dreta, però de seguida, el sender es desvia a l’esquerra deixant el camí principal. Sortint del bosc veurem el riu Ter a la nostra esquerra. Trobarem un pal indicador que ens portarà per un camí que s’inicia a la dreta. Sortint del corriol estret trobarem un transformador elèctric que ens assenyalarà que estem a la urbanització de Fussimanya.

3h 10min. Urbanització de Fussimanya. Un cop passem per sota el restaurant de Fussimanya, conegut per la seva bona carn i embotits, deixarem l’asfalt davant del Xalet de La Vall i el sender ens baixarà per un camí estret fins al Torrent de l’Infern. Aquí comença una pujada que ens portarà fins a una pista ampla amb un altre pal indicador.

3h 35min. Carretera del monestir. En aquest punt del final de la pujada hem d’agafar el camí de l’esquerra que ja marca “Sender al Monestir”. Continuarem cap a la nostra esquerra pel llom de Casserres. Aquest tram final transcórrer per un bosc ombrívol molt bonic que ja ens portarà fins al monestir de Sant Pere de Casserres.

4h 00min. Monestir de Sant Pere de Casserres. Arribarem al monestir després de creuar una passarel•la de pedra amb una pujada suau.

El sender de Gurb és un dels millors per descobrir la plana de Vic. Es tracta d’un itinerari circular, de dificultat mitjana, que t’ofereix gaudir d’un paisatge divers, on l’empremta de l’home es fa evident per la quantitat d’esglésies i masies que s’hi poden trobar, i de bones vistes de la comarca d’Osona.

Durant el recorregut, es passa per Sant Andreu de Gurb, Sant Roc, la Creu de Gurb, allà on hi havia el castell homònim, l’església romànica de Sant Julià Sassorba, Sant Sebastià i Sant Joan del Galí. Tot i ser una ruta a peu, es discorre força per pistes forestals, de manera que és ciclable durant bona part del trajecte.

Quilòmetres totals: 20,055 km

Desnivell: Coll de la Creu de Gurb, 794 metres – carretera de Prats de Lluçanès, 551 metres

Temps aproximat: 4 hores i 25 minuts

Senyalització: circuit pintat i senyalitzat amb franges i indicadors blancs i grocs.

Track: Descarrega’l

Aquest sender amb inici i final al municipi de Taradell ha estat modificat fa uns anys respecte al seu primer recorregut original. Està totalment senyalitzat i ben mantingut pel Centre Excursionista de Taradell. El recorregut voreja el municipi per la seva banda est i sud-est, passant per alguns punts d’interès com: la Font Gran, l’Enclusa, el castell d’en Boix (també anomenat castell de Taradell), i la carena del Pi Gros. L’inici propi del recorregut és a la Font Gran, però és recomanable pujar fins a l’església de Sant Genís per a recórrer la sagrera. Les sagreres són terrenys sagrats que l’Abat Oliba va posar sota immunitat i protecció eclesiàstica, de 30 passes al voltant de les esglésies consagrades pensades per protegir als pagesos i als seus béns davant les amenaces i agressions dels nobles.

Punt d’inici i final: Font Gran de Taradell (l’accés a Taradell es pot fer des de Vic per la carretera B-520 o també des de Malla per a la BV-5306)
Distància: 14,80 km
Horari: 4h 05min
Pujada acumulada: 437m
Senyalització: Marques grogues i blanques (PR) i panells informatius.

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0h Font Gran. Començarem el recorregut a la Font Gran de Taradell. Aquesta està situada darrere l’església parroquial de Sant Genís. Antigament aquesta font era coneguda com la Font de Sant Genís. Està datada del 1790 i deixa brollar l’aigua per 7 brocs metàl•lics i un cap central de pedra. Avançarem pel poble de Taradell durant uns 20 minuts fins que arribem al final d’aquest on creuarem la carretera que puja cap a la Collada de Mansa i agafarem un sender que s’enfila entre la carretera de la dreta i una pista que puja cap a l’esquerra.

0h 30min La Pedrera i la Creu de Pujol. En aquest punt passarem pel costat d’una antiga pedrera i per sota d’una creu que commemora la mort i el lloc de sepultura de 99 miquelets l’any 1822. Hem d’anar seguint les marques del PR sense cap problema, fins que toparem amb una bifurcació de camins.

1h 10min Bifurcació de camins. Deixarem la pista principal que segueix cap a l’esquerra i una altra de secundària cap a la dreta i prendrem un sender que s’enfila amunt fins a la Cinglera de l’Enclusa.

1h 25min Cinglera de l’Enclusa. És el punt més alt de tot el recorregut (846m), deixarem el sender que passa per sobre la carena de l’Enclusa i seguirem pel de sota la cinglera. Just al final de la cinglera, val la pena fer la petita grimpada per pujar fins a la senyera que veurem sobre nostre on podrem contemplar les vistes privilegiades des d’aquesta balconada. Passarem per la pedra de l’Enclusa, que porta aquest nom per la forma que té.

2h 10min Castell de Taradell. Tot i que el recorregut marcat no passa pel Castell, val la pena que ens hi desviem, són cinc minuts i, tant la vista com l’indret són molt recomanables de visitar. Per arribar-hi, el camí serpenteja entre grans balmes i grans blocs de pedra.

2h 50min Tomba dels Sequers de Gasala. Aquesta tomba és un dolmen prehistòric de 1,80m de llargada i 1m d’amplada que es troba en molt bon estat gràcies a la restauració feta el 1981 pel Centre Excursionista de Taradell, però abans d’arribar-hi toparem amb els Sequers de Gasala.

3h 30min Collet de Mont-Rodon. Vorejarem el camp de golf i se’ns obriran les vistes cap al Casal de Mont-rodon. Es tracta d’un edifici gòtic restaurat l’any 1982 i que, actualment, es troba en un excel•lent estat.

4h 05min Font Gran. Arribada a la Font Gran

Tona és el municipi que dóna l’entrada a Osona per la part més meridional, i és on comença i acaba aquest sender gestionat pel Centre Excursionista de Tona. Gaudirem d’una bonica passejada pels seus carrers plens de balnearis, hotels i torres d’estiueig. Més enllà del poble de Tona, el PR-C43 també permet descobrir indrets d’algun dels municipis veïns, així com un gran nombre de masies i de fonts i, no podem passar per alt, un conjunt monumental, majoritàriament romànic, molt atractiu: l’ermita de Sant Miquel de Vilageriu, construïda el segle XII o l’església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, de la qual la primera documentació conservada data de l’any 938, en són dos bons exemples.

El sender travessa els municipis de Tona, Balenyà, Collsuspina i Muntanyola, i té quatre derivacions: l’aqüeducte, Sant Cugat de Gavadons, la creu de la Miranda i el castell de Tona. També val la pena destacar la drecera o variant que hi ha quan arribem a Bellavista, que es desvia del sender passant per Font Joana i tornant a enllaçar amb el sender a l’alçada del Molí del Vendrell.

Punt d’inici i final: Plaça de l’església de Tona.
Distància: 
23.4 Km.
Horari: 5h 15 minuts.
Pujada acumulada: 750m
Senyalització: Marques grogues i blanques (PR) i panells informatius.

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0h Plaça de l’església de Tona. Sortirem de la plaça de l’església de Tona, just davant del monument de la sardana. Allà mateix hi trobarem un plafó informatiu del PR-C43. Farem una petita incursió pel nucli urbà i passarem per Ca l’Agnès i, poc després, ens aproparem a la Font del Sorell, que ens quedarà a uns 100m.

0h 30min Ermita de Sant Miquel de Vilageriu. Arribarem a l’ermita per un bosc de pins. A partir d’aquí, anirà canviant el terreny sobre el qual caminem: pista, corriol, fins que ens trobem amb el pont que creua la carretera de Vic-Tona-Collsuspina. La creuarem i, una pista de terra amb fort desnivell, ens portarà fins a la masia de Coll d’Arnau.

1h 10min Masia de Coll d’Arnau. Des d’aquí cal destacar la vista que tindrem sobre la plana de Vic i Osona sud. Passarem per la font de Boldrons i per Can Regàs, on a uns 100 metres trobarem una font que es considera el naixement del riu Besòs. Un cop a dalt haurem fet la pujada més dura del sender i un corriol per la zona baga, pel mig del bosc, ens portarà fins al creuament de Sant Cugat de Gavadons.

1h 50min Creuament de Sant Cugat de Gavadons. Ens trobem en el punt més alt del sender a 1028m (per arribar a l’església de Sant Cugat de Gavadons, un edifici romànic que data del segle XII, podem pujar per un corriol durant uns 5 minuts). Seguirem el sender, passant pel mas Subirana, actualment en runes, per la urbanització de Muntanyola, la masia de Vilavendrell, el torrent de Saborit i la masia Serrarica, fins a trobar la carretera nova de Santa Eulàlia de Muntanyola. De seguida trobarem un trencall que s’enfila pel marge i, per un corriol que ens portarà a la carretera, per arribar fins a l’esglèsia de Sant Quirze de Muntanyola

3h 20min Església de Sant Quirze de Muntanyola. Des d’aquí, la vista sobre el Pirineu i el Cadí és privilegiada. Vorejarem l’església i el cementiri, per tornar, de nou, a una part de la urbanització de Muntanyola. Combinarem alguns carrers asfaltats amb pista i, en aquest punt, el camí ja ens torna a dirigir cap a Tona, amb el seu castell al fons de la nostra vista i amb el camí que ja descendeix. Passarem per la masia Puigllat, per la masia Bellavista, que a mà dreta haurem deixat una drecera per anar a font Joana, per cal Ros i per la petita casa pairal el Colomer i fins a Múnter. Si volguéssim arribar-nos fins a la Creu de la Miranda, queda a uns 20 minuts de cal Ros.

4h 15min Església de Sant Esteve de Múnter. L’Esglèsia de Sant Esteve de Múnter apareix documentada de l’any 965, a l’entrada hi podem veure un marc barroc de pedra picada. Continuarem per una pista de terra fins a creuar la carretera de Collsuspina. Anirem deixant enrere cases de pagès com Can Comelles (Pla de Tona), el trencall de mas el Vendrell, el Molí del Vendrell o mas Puigbonic. En aquest punt del sender, ja estarem seguint una direcció clara cap a Tona, per finalitzar la nostra excursió. Però abans passarem per l’església de Lourdes.

5h 10min Església de Lourdes. L’església de Lourdes de Tona antigament anomenada ermita de Santa Maria del Barri, amb una primera part construïda el segle XI (l’absis, la finestra i el campanar) i modificada la resta el segle XII i XVI. Aquí, si pugéssim uns 10 minuts arribaríem al pla del Castell amb el Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, d’arquitectura llombarda, data de la meitat del segle XI. Seguirem caminant, ja per dins de Tona, pel costat de l’escola Vedruna fins a la plaça de l’església.

5h 15min Plaça de l’església. Monument a la Sardana

El sender de Prats de Lluçanès és un recorregut molt exigent, no apte per a tots els senderistes. El sender s’inicia i acaba al poble de Prats de Lluçanès i al llarg del seu recorregut, podrem descobrir indrets tan emblemàtics com el Santuari de Lurdes, la Font de les Coves, la Pedra Dreta, la Cadira d’en Galceran o el Roc de la Bruixa Napa.

Quilòmetres totals: 24, 300 km

Desnivell: Masia del Grau, 760 metres – Molí de Galobardes, 620 metres.

Temps aproximat: 6 hores aproximadament

Senyalització: circuit pintat i senyalitzat amb franges blanques i grogues i els indicadors corresponents.

Descarregar mapa

Al nord de la comarca d’Osona, hi trobem la Vall del Ges, amb la serra de Bellmunt com una falca entre els cursos fluvials del Ges i del Ter, abans que aquests es trobin a Torelló.

Amb el seu recorregut, el PR C-45 connecta Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló per camins sovint oblidats. Per a resseguir aquest sender, de prop de sis hores de durada, és aconsellable dedicar-li una jornada sencera.

Cal tenir present que, entre els diferents llocs d’interès, a mig camí, hi trobem el santuari de Bellmunt, on s’hi pot dinar de manera confortable.

Punt d’Inici i final: Torelló, Plaça de la Sardana (Veïnat de Montserrat). A prop de l’estació de la RENFE de Torelló.
Distància: 22,3 Km
Horari: 5h 35min
Pujada acumulada: 950m
Senyalització: Marques grogues i blanques (PR) i panells informatius.

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0h Plaça de la Sardana. Sortirem de la plaça de la Sardana de Torelló cap al carrer Núria i, seguidament, a la dreta, agafarem el carrer de l’Espona. Creuarem el pont sobre la via del tren i anirem a la dreta per l’avinguda Pirineus. Passarem per davant de l’estació de RENFE i seguirem paral•lelament la via del tren fins a remuntar el final del carrer Progrés. A continuació, davallarem fins a tocar la carretera BV 5224, sense entrar-hi i girem a l’esquerra pel camí de Joanet de Pujols.

0h 20min Mas Joanet de Pujols. Agafarem el camí extern a la casa que continua cap al nord, però el deixarem quan a la dreta trobem un corriol que flanqueja el marge d’un camp i que seguint-lo, ens portarà directament, fins al veïnat de Serrallonga. Aquí ja ens trobem al nucli urbà de Sant Vicenç de Torelló i, pel carrer del Toll, ens endinsarem fins al centre del poble.

0h 35min Església de Sant Vicenç. Donarem la volta a l’església per darrere i enfilarem el primer carreró cap a la plaça de l’Ajuntament, seguint pel carrer Major, pel carrer de la Font i sortirem pel carrer Bellmunt. Un cop fora del poble, toparem amb el torrent de l’Anijol, que haurem de creuar i continuar pels marges del torrent del Roger uns 150 metres, fins a traspassar-lo.

0h 55min Cruïlla amb la carretera de mas el Roger. Ens trobem prop del mas la Guàrdia, seguirem a l’esquerra per una via pavimentada que tendeix a baixar i deixarem la carretera quan aquesta s’enclota al capçal d’un petit torrent.

1h 20min Nucli urbà de Sant Pere de Torelló. Creuarem el poble pel carrer Josep Badrena fins a l’església del poble. Marxem per la banda de llevant de l’església per un corriol que ens portarà, de nou, fins a la carretera que haurem de seguir uns metres fins al primer revolt.

1h 50min Capella de Sant Roc. Un cop a la capella de Sant Roc, el camí continua planer a l’esquerra fins el mas el Serrat, on seguirem direcció als feixars que ens acostaran a la muntanya de Bellmunt. Per arribar a Bellmunt ascendirem un corriol que s’enfila amb
molta decisió.

3h 05min Santuari de Bellmunt. El santuari de Bellmunt és el punt més elevat del sender (1.256m), està dedicat a la Mare de Déu i ocupa la part superior de la muntanya, al mateix lloc on hi hagué el castell de Reganyada o Sa Reganyada (Serragranyada). Baixarem pel camí de Vidrà que surt per la banda nord de l’edifici.

3h 20min Coll de Hiera de Massa. En aquest punt, trobarem una cruïlla de camins i deixarem el de Vidrà per girar a l’esquerra pel camí de la pista del bosc de les Fages. A partir d’aquí, tenim tres quarts d’hora d’esplèndida fageda.

4h Les Gargantes. El barranc s’ha pronunciat acceleradament per l’erosió, fins a crear una bona timba, que també s’anomena el salt de la Bruixa. A continuació, ens trobarem el coll de les Gargantes, també anomenat Collet del Bosc, per la banda de Torell, era pas habitual d’homes del bosc i traginers entre la Vall de Saderra i Vidrà. Baixarem fort pel vessant de migdia, resseguirem les ruïnes del mas de les Valls i seguirem avall entre camps. A la propera cruïlla de camins, anirem a l’esquerra i poc després a la dreta, abans que el camí mori en un camp. A la dreta, un corriol s’enfila per la base d’un estrep de serrat més esclarissat i rocós, que remuntarem, a l’esquerra, sense abandonar el seu llom.

4h 40min Collet occidental de Maronta. Carenejarem seguint la silueta del castell de Torelló que ens queda lluny. El castell de Torelló està situat dalt d’un Puig, és la guaita més avançada de la vall, una torre escapçada és l’únic vestigi apreciable que resta del castell, datat de l’any 821. Un cop al serrat dels tres Batlles, baixarem cap al fons de la clotada direcció mas Vallmajor.

5h 20min Escola Lloriana i poliesportiu de Sant Vicenç. Ja tornem a estar al nucli urbà de Sant Vicenç de Torelló, creuarem la carretera i agafarem el carrer de la Serra, pel que anirem a sortir a la recta que ens porta de tornada a Torelló.

5h 40min Arribada a la Plaça de la Sardana.

Sender que segueix tot el curs de la riera de Sorreigs fins al santuari dels Munts, tot passant per Santa Cecília de Voltregà, els Angelats, el gorg Negre, l’Aumatell, les Fosses, Sant Boi de Lluçanès i la Corona. Un itinerari pels racons més desconeguts i encisadors de la zona declarada EIN (Espais d’Interès Natural).

Distància: 20,22 km (enllaç riu Ter – Santa Cecília, 3,5 km)
Temps: 5h 30min (6h 15min des del riu Ter)
Desnivell: 600 m

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

Sortim del Mas Gallach de Santa Cecília de Voltregà. En aquest punt, on la riera és travessada per la carretera de Santa Cecília, s’inicia l’itinerari, deixant la riera a la nostra esquerra i seguint per la pollancreda on hi ha el mas Riqué. A l’altra banda del riu ens queda el Molí del Guiu. Aquí creuem a l’altre cantó del corrent, on hi ha una caseta de ciment. El curs de l’aigua ens obliga a creuar de nou per unes pedres que ens facilitaran la tasca.

Elevat i enfront nostre ens apareix el mas Puigví. Als seus peus un petit pont de pedra travessa un torrent. A banda esquerra i gairebé al damunt hi ha Santa Perpètua. A banda dreta i quasi a tocar, la cinglera del Tractor. Resseguint aquesta cinglera, hi trobem la Pastera del Clos, i a l’altre pendent Sant Martí Xic i el castell de Voltregà. En aquest punt conflueixen les aigües del rec de la Tuta amb les del Sorreigs. A la nostra dreta, el mas dels Angelats. Creuem el Sorreigs i ens enfilem seguint el camí amunt. A uns 400 m més endavant el tornem a creuar i seguim vorejant un camp. A la nostra esquerra i un xic amagada descobrim una vella resclosa que detura el pas de l’aigua. La seva funció era desviar el cabal per poder regar terres properes.

Seguint la tendència ja habitual, ens toca creuar de nou el riu. Ara el camí comença a enfilar-se i ens alçarem considerablement sobre el nivell del Sorreigs. A la dreta del camí descobrim un trencant senyalitzat amb dues fites que ens indiquen un baixador cap a la gorga Blava. Des de la gorga, riu amunt també arribaríem a la bassa del gorg Negre. Durant uns 500 m aproximadament el camí dibuixa un fort pendent pedregós. Una espessa vegetació de boix i de variada arbreda ens fa més agradable la pujada. En aquest indret el corriol és creuat per una torrentera que en època de pluja proveeix d’aigua el salt de la Cabrida. Les aigües s’estimben al buit per una caiguda considerable.

A mà dreta trobem senyalitzat amb marques de color taronja el sender que ens guiarà fins a arribar a la bassa del gorg Negre. L’accés no és fàcil a causa de la brolla que hi ha i també del pendent pronunciat. Per seguir la ruta, però, no cal baixar-hi. Avui dia, d’aquest indret no se’n conserva res. Per tenir-ne una referència, cal fixar-se en una gran esllavissada del penya-segat que ens queda davant, a l’altra banda del riu. És en aquesta alçada del camí on s’endevina una esplanada que podria ser la plaça de les Bruixes. Dessota d’aquesta allau es diu que hi ha l’autèntic forat del gorg Negre. En aquest punt el sender que anem seguint conflueix amb la nova pista de terra que neix a Sant Bartomeu del Grau i arriba fins a Sant Boi de Lluçanès. Quan arribem a una presa, a la vora esquerra del riu i un xic aixecat sobre el nivell de les aigües s’hi veu l’antic mas Violet, avui enrunat. També, per la banda esquerra del riu, contemplem les balmes de Beuloví. Per sota d’aquestes balmes es dibuixa l’antic camí que pujava fins a Sant Martí de Sobremunt.

El camí fa un revolt força pronunciat abans d’enfilar-se per la pista nova. A mà esquerra surt un corriol que transcorre dibuixant el perfil d’una balma enmig de la frondosa vegetació: la balma de Guiterons. El seguim fins al molí de Guiteres per un tram emboscat. Travessem a l’altra banda del riu, en una zona plantada de joves pollancres, i uns 100 m més amunt tornem a travessar-lo a l’alçada d’una gran roca situada a la nostra dreta.

Una cadena de ferro creua el camí i pocs metres més endavant tornem a canviar de banda de riu. Damunt nostre es queda la casa Molí de Guiteres. Uns metres més avall encara s’aguanten les parets del seu molí envoltat de bardisses. Seguint el corrent avall hi ha l’anomenat gorg de Guiterons, que fa un bonic salt. Continuem amunt i passem per davant la casa. En aquest punt de la carretera davallem a l’esquerra per un sender que ens deixarà a tocar d’aigües i seguim pel seu marge esquerre.

Creuem el riu per tornar-lo a creuar a uns 400 m més amunt, havent deixat una cruïlla a l’esquerra i una cadena. Arribem al molí de l’Aumatell, restaurat i habitat. Per seguir el nostre camí hi passem pel mig fins a la pista nova i, ja divisant el mas de l’Aumatell al fons, ens desviem per una pollancreda que ressegueix el rec per un paratge idíl•lic.

Mas de l’Aumatell. Acabada la pollancreda seguim per la mateixa vora de riu per trobar la pista forestal. Uns 150 m després, un vialet a mà esquerra ens porta arran de riu. El seguirem per entre el bosc de ribera. Creuem la riera al punt on hi ha un gran salze. El camí remunta per darrere el mas del Puig fins a arribar al camí de circumval•lació. Enganxat al mateix riu deixem també el Molí del Puig, avui en ruïnes.

No arribarem fins a tocar de la masia el Puig. El camí dibuixa una circumval•lació i seguim cap a les Fosses, que és un casal de grans dimensions, molt ben restaurat i amb una capella adossada. El seu molí es veu a sota. Seguim en direcció al mas de Cornet, tot i que no hi hem de passar. El mas es divisa a l’altre vessant i, més a prop de la riera, veiem també el molí del Cornet.

Creuem el torrent de Vilarrasa i en pocs metres trobem el pou. En aquest punt hi ha una cruïlla, de la qual no en farem cas, i seguirem recte en direcció a Sant Boi de Lluçanès. A la dreta del camí hi ha la granja de porcs dels Plans. Tombem a l’esquerra en direcció al serrat del Batlle. En aquesta cruïlla ens trobem davant la depuradora municipal de Sant Boi. 100 m més amunt tombem a la dreta.

La font de la Prada és un indret de calma i repòs envoltat de vegetació. El llogaret bé val una parada. Creuem el Sorreigs i continuem pel mig d’una pollancreda fins a un pont que ens permet tornar-lo a creuar. Aquí deixem de banda l’antic camí que pujava fins a Perafita. Després de travessar novament el riu arribem al molí de Perenoguera. Prenem el camí més ben fressat en direcció al mas de la Corona, tot travessant altra vegada el riu. Trencant a l’esquerra es puja cap al mas de Fontcendra. Nosaltres baixem cap al rec que tot seguit creuem per un pontet. Aquí el Sorreigs és un rierol que forma una petita gorga anomenada el gorg de la Vaca. Seguim per la pollancreda i, on el Sorreigs es bifurca amb el rec del Prat i el de Casacuberta, continuem per la dreta.

Seguint el camí trobem la font de Perenoguera. A partir d’aquí el camí és una mica confús. Hem d’anar fins a la caseta del pou a tocar de la riera. Arribem a la carretera de Sant Boi (BV4608), i girem cap a l’esquerra i la seguim uns 200 m. A mà esquerra hi ha l’entrant cap al mas de la Corona. Nosaltres, però, agafem el camí de la dreta que s’enfila cap al santuari dels Munts. Seguim per la pista que, fent ziga-zaga, remunta el desnivell per dintre el bosc.

Arribem a un petit collet des d’on divisem, ja a tocar, els Munts. Seguint la pista, baixem uns metres i girem a l’esquerra per anar a buscar la carretera asfaltada que ens puja de dret fins al santuari. Som al santuari dels Munts, àtic del Lluçanès i talaia del Pirineu Oriental i de les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i Osona. Esplèndid mirador dels massissos del Pedraforca, Montserrat, el Montseny i tota la Serralada Transversal.

Itinerari que segueix el curs del riu Ges, enllaçant les poblacions de Torelló i Vidrà, i passant per llocs tan emblemàtics com la Fontsanta o Forat Micó on hi ha una petita presa que és un dels punts de captació de l’aigua que surt per les aixetes de Vic. També ens passeja per llocs tan evocadors com la Tosca de Degollats, a sota del turó del mateix nom i a prop del coll de Hi Era de Massa, o el Gorg dels Carlins i per llocs amb uns encants sense discussió com el Salt del Molí i el Pont del Molí o els diferents boscos per on passa el recorregut.

Pel que fa al desnivell, el Camí Vora-Ges té dues parts molt diferenciades. La primera part que va de l’inici del recorregut fins passats uns 4 quilòmetres de Sant Pere de Torelló, és més aviat planer pujant sols un centenar de metres i prou en uns 11 quilòmetres, mentre la segona part puja uns 400 metres de desnivell en uns 7 quilòmetres.

També, pel que fa a l’entorn, tenim dues parts molt diferenciades que podem marcar el congost de Forat Micó, espai de transició, on deixem enrere els camps de conreu i el bosc de ribera amb verns, pollancres i plàtans centenaris com els de la Fontsanta, per endinsar-nos passat el congost, en un entorn típicament de muntanya format per algunes pastures i fagedes, convivint amb boixos, freixes, avellaners, roures, aurons i altres espècies vegetals que trobarem en altres entorns de muntanya.

Punt d’Inici: A la zona esportiva de Torelló, al costat de l’aiguabarreig del Ges amb el Ter. Hi trobarem el plafó amb un mapa del recorregut. D’aquí seguirem aigües amunt travessant tot Torelló, primer amb el Ges a l’esquerra i després del tercer pont, el de Can Pujadas, seguirem amb el riu a la dreta.
Distància: 18,10 Km
Horari: 3h. 50’

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

Aquest recorregut és un camí que travessa tot Torelló, just pel costat del riu, des de l’aiguabarreig amb el Ter, a la zona esportiva, fins a travessar per sota de la via del tren per una curiosa mina, no apta pels més alts. Atenció amb el cap.

Sempre pel costat del riu, seguim riu amunt fins a l’alçada de Sant Vicenç de Torelló, on ens separem una mica del llit del riu per donar la volta a la casa del restaurant del Molí de Viver per seguir uns metres la pista que porta al Club Tenis Torelló fins a tornar a la vora del riu, on la pista travessa el riu la deixarem per seguir riu amunt passant per sota del pont de la carretera que enllaça Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló amb la Vic – Olot.

Arribats a l’alçada de Sant Pere de Torelló tornarem a deixar la vora del riu per enfilar-nos fins a Sant Pere per baixar un altre cop per la carretera de la Bola, fins a arribar a una central distribuïdora d’electricitat des d’on anirem a buscar un pont penjat per travessar el riu per seguir de dret per davant de la casa de colònies del Molí de la Riera. D’aquí continuarem riu amunt per tornar a travessar-lo, aquest cop pel Pont de Riera de pedra per continuar per l’altre costat, sempre riu amunt.

A partir d’aquí anem seguint el riu, ara per un costat, ara per l’altre, arribant just abans del pont aterrat ens enfilem cap a la dreta per travessar la carretera de Sant Pere de Torelló a la Bola seguint-la pel costat en direcció a Sant Pere un centenar de metres continuant a la dreta la pista que ens porta a Forat Micó, passant més endavant a la dreta del Mas La Teuleria.

Travessem el riu diversos cops, sempre seguint la pista que ens porta al peu del congost de Forat Micó, on trobem el tram de pendent més pronunciat. Passem per la presa de Forat Micó, un dels punts de captació d’aigua de la ciutat de Vic.

Poc després deixem la pista per seguir un corriol que fa drecera, per retrobar la pista més endavant que seguirem, deixant a l’esquerra el camí de Bellmunt, fins prop de la casa de La Vall on agafarem un camí a la nostra esquerra pujant cap al Torrent de Canemars, que davalla del Coll de Hi Era de Massa, trobant tot seguit una curiositat natural del recorregut, la Tosca de Degollats on hi ha una cruïlla on deixarem a l’esquerra el camí del Coll de Hi Era de Massa.

Seguirem un tros la pista que tornem a trobar fins a arribar a un revolt a l’esquerra on surt un corriol a la dreta que baixa força dret, pel límit d’una fageda cap al magnífic Salt del Molí, per on travessarem el riu per enfilar-nos pel costat de les restes del Molí del Salt fins a la part alta del salt. A continuació trobarem el fantàstic pont romànic del Molí uns metres riu amunt del Gorg dels Carlins.

Travessat el pont, agafem un corriol a la dreta que baixa fins a tocar l’aigua, per continuar encara un tros més pel costat del riu fins a arribar un punt en què el travessem per damunt d’unes pedres per enfilar-nos a la dreta per anar a buscar una pista que seguirem a l’esquerra fins a deixar-la per un camí a l’esquerra indicat per un pal amb diferents indicadors.

Aquest camí ens porta directes a l’entrada del càmping de Vidrà i seguint uns metres més anem a parar als peus del monumental Roure de la Creu de l’Arç on acaba el recorregut.

El Sender de Voltregà (PR C-49), va ser un projecte elaborat pel Grup de Senders de Voltregà, grup que encara es cuida del seu manteniment i conservació. El sender transcorre per una zona de transició entre la plana de Vic i l’altiplà del Lluçanès. Es situa a la zona nord de la comarca d’Osona en una posició centre-occidental i limitada a l’est pel riu Ter.

És una zona abrupta i solitària amb zones de boscos frondosos i espessos on haurem d’estar atents a seguir els camins ben senyalitzats. Les zones més elevades s’han erosionat formant cingleres que configuren plataformes enlairades com la de Sant Martí Xic i que caracteritzen el relleu d’aquesta bonica zona.

El recorregut surt de Sant Hipòlit de Voltregà, passa per Les Masies de Voltregà – La Gleva, Santa Cecília de Voltregà. Un dels punts més interessants de l’excursió és l’ermita de Sant Martí Xic i el castell de Voltregà, entorn molt ben restaurat i conservat encara ara, per l’associació d’amics de Sant Martí Xic.

Punt d’Inici: La plaça de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi, des de Vic seguim la carretera C-17 direcció Ripoll i agafem la sortida nº 67 cap a Sant Hipòlit de Voltregà.
Distància: 25,31 Km
Horari: 5h. 25’
Pujada acumulada: 1099 m

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0 km 0 h. Sant Hipòlit de Voltregà 532 m. Sortim de la plaça de l’església cap a la plaça Nova, carrer Hospital i carrer Sant Martí on al final continua l’antic camí ral que porta a Santa Llúcia.

0’80 km 0’15 h. Creu del Morral 636 m. Morro de roca que ens fa de balcó a sobre mateix de Sant Hipòlit.

6’61 km 1’33 h. Coll de Sant Martí 849 m. El camí ens ha portat fins vora el cingle i ens fa enfilar dalt la carena; som a l’extrem de la serra de Sobremunt.

6’69 km 1’38 h. Sant Martí Xic 850 m. Castell de Voltregà. Conjunt històric del segle IX situat al final de la serra de Sobremunt i d’on va sorgir el naixement del Voltreganès. L’església romànica és del segle XI i està ubicada a sota del turó del Castell en una estreta carena vorejada de cingles a banda i banda.

7’18 km 1’43 h. Morrollong 840 m. Som gairebé al final de la serra de Sobremunt, a sobre del Morrollong, lloc privilegiat per observar la Plana de Vic.

14’58 km 3’25 h. Santa Perpètua 790 m. El camí ens porta fins a davant de l’ermita i revoltant-la iniciarem la baixada fins a la casa del Forat.

20’26 km 4’36 h. Santa Cecília de Voltregà 510 m. Passem un curt tram de carretera per trencar a l’esquerra i passar per davant de l’església.

23’51 km 5’09 h. Santuari de la Gleva 480 m. Santuari Marià i petit nucli de població de Les Masies de Voltregà. Puguem pel carrer Palmerola que enllaça amb el camí antic que porta a Sant Hipòlit de Voltregà.

25’31 km 5’25 h. Sant Hipòlit de Voltregà 532 m. Entra a Sant Hipòlit per l’antic camí ral i pels carrers i places que es van anar construint al seu costat.

Variant sender de Voltregà: PR C 49-1.

Punt d’Inici: Castell de Voltregà.
Distància: 4’800 Km
Horari: 1h. 15’
Pujada acumulada: 360 m

Track: Descarrega’l

Descripció de la variant: 

0 km 0 h. Castell de Voltregà 850 m. A la part sud del castell de Voltregà, quan el camí va vorejant el turó, comença la variant PR C 49-1 que enllaça el recorregut del PR des d’aquí fins a mig camí de Sant Hipòlit i la Gleva.

4’800 km 1’15 h. La creu de Palau 524 m. Final de la variant. Arribem a una pista al costat mateix d’unes granges on enllacem amb el PR, que a la dreta ens porta a la Gleva i a l’esquerra a Sant Hipòlit.

El sender d’Orís està situat als peus del massís dels Munts, vigilat pel castell d’Orís, a l’extrem septentrional de la Plana de Vic on col·lisionen els territoris del Ripollès, del Lluçanès i d’Osona. Antigament havia estat una zona estratègica de vies de comunicació, ja que el riu Ter creua la zona de nord a sud i es troba al costat de la via Ceretana. L’erosió deguda a la proximitat al riu, ha fet de l’orografia de la zona un paisatge ple de petits turons, carenes i pendissos.

Punt d’Inici: Plaça Nova de Les Masies de Voltregà (Vinyoles). Des de Vic agafarem la carretera C-17 en direcció a Ripoll fins a la sortida 72, km 72. A partir d’aquí seguir les indicacions de Masies de Voltregà- Vinyoles que ens porten fins al centre del poble.
Distància: 22,16 Km
Horari: 5h

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut: 

0h00 Vinyoles, la plaça Nova. Sortirem del poble seguint les marques de PR (groc i blanc) per endinsar-nos en una zona boscosa, el camí ral, fins a creuar la carretera d’Orís que seguirem paral•lelament fins a tornar-la a creuar, abans del coll de la Lladrera. El camí ens portarà directament fins a la plaça de Sant Genís. (Aquí ens podem acostar al castell d’Orís a través d’un corriol que surt a la dreta abans d’arribar a la plaça).

1h00 Sant Genís. Sortirem de la plaça de Sant Genís per una pista a l’esquerra que fa baixada. En aquest punt haurem de vigilar ja que ens trobem en una zona poc senyalitzada. Abans d’arribar al mas la Coma agafarem un camí que ens queda a la dreta i ens porta pel mig de camps amb l’herba força alta, depenent de l’època de l’any, fins a Puiglafont. A partir d’aquí ens trobem amb un terreny de “puja i baixa”, entre carenars i pendissos que ens donen unes vistes privilegiades, tant del castell d’Orís com de la plana de Vic. Aquest sender ens deixa a un tros asfaltat que ens porta fins a les ruïnes dels Palancs de la Noguereda on tornem a reprendre el camí.

1h45 Palancs de la Noguereda. Agafarem un camí de ferradura que ens porta fins a un abeurador, que deixarem a la dreta, després de passar entre unes portes de fusta i uns filferros i, a partir d’aquest punt, anem guanyant alçada de forma més pronunciada.

2h00 Obaga de Vilanova. És el punt d’encreuament del sender, aquí podem escollir per on pujarem a Sant Salvador de Bellver, el punt més alt del sender, o si agafarem una opció més curta cap a Vinyoles (totes les opcions ens tornaran a aquest punt per a poder continuar). Nosaltres seguim per la pista que marxa a la dreta, per agafar-ne una a l’esquerra més endavant, que es convertirà en corriol al mig del bosc, i ens porta fins a Sant Salvador de Bellver a 952 m.

2h40 Sant Salvador de Bellver. Baixem pels cingles de Sant Salvador, un sender per dins del bosc fins que trobem un encreuament on podrem escollir seguir per mig del bosc o per un camí que voreja la cinglera (les dues opcions són bones, una més llarga que l’altra, més endavant es tornen a ajuntar, a la Coma de les Dues Balmes). Nosaltres agafarem la curta. El camí va canviant de terreny i de pendent, sempre seguint enmig del bosc amb clarianes que ens donen unes vistes molt boniques sobre la riera del Talamanca. Farem el camí de Salta Joana, passem vorejant el clot de la font de les Donzelles, a la que s’hi pot baixar i tornar al sender, tot i que no està massa ben senyalitzat des d’aquest punt. També passem pel cingle dels Eixams (aquí si que trobem la desviació a la font de les Donzelles i cap als cingles de Migdia).

3h30 Clot del Forn. Al mig del bosc trobem un antic forn de calç, que ens marca que estem arribant al final del bosc. Tornem a l’Obaga de Vilanova, la cruïlla del sender que hem trobat abans de pujar a Sant Sebastià, i seguim a la dreta en direcció a la Creu i Vinyoles. A partir d’aquí el paisatge i el terreny canvien completament, hem perdut força alçada i deixem el sender dins del bosc.

4h00 La Creu. Intercanviem pistes, senders, cruïlles i petits trams asfaltats en els quals s’ha d’estar alerta, ja que la senyalització en aquesta part del sender és pobre i poc vistosa. Ens creuem amb el camí del Rector, que enllaça amb el GR3, però nosaltres trenquem a l’esquerra. Continuem per pistes i trencalls mentre seguim perdent alçada, fins a arribar de nou, després de creuar el torrent, a l’inici del sender.

4h45 Vinyoles. Arribem a Vinyoles per un camí enmig de camps i de granges que ens deixa al centre del poble.

Punt d’inici i final: Església de Santa Eugènia de Berga
Distància: 13.2 Km
Horari: 3h

Track: Descarrega’l

Descripció del recorregut:

0 m – Punt de partida: Església de Santa Eugènia de Berga.
El punt de partida és l’església romànica de Santa Eugènia de Berga, situada al centre del poble. A la part posterior de l’església hi ha un sender des d’on s’inicia la ruta, que passa pel costat de la font rodona, per una passarel·la que creua el torrent de Santa Eugènia i finalitza al C/ Cadí de la urbanització de la Creu del Cim.

300 m – Encreuament C/ Cadí
Seguirem en direcció nord fins al final del C/ Cadí, on trobarem un camí de carro que arriba a unes granges.

600 m – Encreuament Granges Comas
En aquest punt agafarem un trencant a mà dreta tot seguint un camí de carro des d’on es veu la Bòbila.

800 m – Encreuament Bòbila Aymerich
Seguim per un camí de carro a la dreta sense creuer el torrent.

1,3 km – Encreuament Teularia de l’Aymerich.
La primera de les dues cases és Cal Teuler, on fabricaven totxos des del segle XII fins al 1950, any de construcció de la bòbila i tancament del forn. Agafarem un camí asfaltat que fa pujada direcció al cementiri.

1,6 km – Cementiri de Santa Eugènia de Berga

1,7 km – Encreuament Camí ral de Vic a Viladrau.
Passat el cementiri, deixarem el camí de carro per endinsar-nos en un sender a mà esquerra, que ens portarà al bosc de Sala-d’heures, de roures i boixos típics de la plana de Vic.

2,1 km – Font del Paradís

2,5 km – Pantà de Sala d’heures.
S’arriba al pla de Sala d’Heures, situat al costat del pantà que recull l’aigua del torrent de Vilalleons i portava l’aigua des d’una canal al casal de Sala d’Heures. Creuarem la presa del pantà i seguirem el sender amunt.

2,8 km – Encreuament del Camí ral de Vilalleons a Vic-Taradell.
Des d’aquest encreuament podem veure el casal de Sala d’Heures situat a dos-cents metres a mà esquerra. Tornarem a l’encreuament per seguir el camí ral amunt direcció Vilalleons.

2,9 km – Encreuament
A 100 m de l’anterior encreuament, seguirem un sender a l’esquerra.

3,4 km – Encreuament
Vorejarem el camp seguint a la dreta.

4 km – El Llopart
Inici ruta del camp d’aviació de Vilatorta. Refugi de l’Estat Major.

4,6 km – L’Omeda.
Refugi de la Guerra Civil enterrat. En aquest punt deixarem el camí de carro per agafar la carretera asfaltada.

4,7 km – Encreuament camí Sant Marc – Crta. De la Mata
Seguirem la carretera direcció Sant Marc, passant per Can Discorra (S.XVIII- XIX), casa de la qual destacarem la cisterna d’aigua de planta circular.

5,7 km – Sant Marc
La capella està documentada del 1535, construïda en els límits de les parròquies de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes. A l’esquerra de la capella hi ha un monument dedicat al naturalista Fèlix Rodríguez de la Fuente, conegut popularment pels seus programes televisius sobre la fauna.
Seguirem el sender de baixada direcció Calldetenes.

6,8 km – Encreuament camí ral de Vic a Viladrau.
En aquest punt, en lloc d’entrar a Calldetenes seguirem el camí de carro que passa per les cases de Can Co i Can Cruselles.

7,8 km – Mas Mitjà
Passarem per darrere del Mas Mitjà, que té una capella annexa a la casa.

8,1 km – Encreuament Crta. De Vic a Santa Eugènia.
Seguirem per un sender que s’inicia entre les cases noves de l’Isern i segueix envoltat de camps.

8,6 km – Can Serrahima
Passada aquesta casa, creuerem el Gurri i seguirem a mà esquerra el sender vora el riu.

9 km – El Mercer.
Passat el Mercer tornarem a creuar el riu.

9,7 km – Encreuament Font dels Frares.
Arribarem a aquest encreuament, però seguirem recte.

10 km – Creuar el riu als meandres de Benages
Un cop creuat el riu creurem el camí ral de Tona a Vic asfaltat pel sender que segueix a per la dreta del riu Gurri.

10,6 km – Cal Rei

10,8 km – Can Baixeres
Passada aquesta casa de pagès, creurem el riu i deixarem el riu Gurri.

11 km – Can Coll
En aquest encreuament anirem pel camí de carro a mà esquerra que està rodejat per una finca amb cultius d’arbres.

11,2 km – Encreuament camí ral de Taradell.
Un cop arribem de nou al camí asfaltat trencarem a la dreta seguint pel camí de carro.

12,1 km – Hostalet del Bulló
Arribarem a un camí asfaltat que creurem i passarem pel costat de l’Hostalet del Bulló. El nom d’Hostalet prové del fet que hi havia hostal i botiga de queviures. Fou la primera botiga de Santa Eugènia de Berga. Seguirem el sender envoltat d’un petit bosc i terressos direcció al cap al camp de futbol.

12,7 km – Zona esportiva.
Agafem el sender formigonat de la dreta.

13,1 km – Carretera de Vic a Taradell
Creuarem la carretera direcció al centre del poble.

13,2 km – Església Romànica.
Punt Final

La Ruta de les Rieres és un sender de petit recorregut de tipus circular que permet conèixer una bona part del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d’una ruta circular en forma de ‘8’, divisible en dos trams, que passa per corriols, camins i pistes en bon estat.

El recorregut té un encant especial i presenta un entorn ombrívol, sovint enclotat, que transcorre principalment per corriols sinuosos i camins sota bosc.

Sender de petit recorregut de tipus circular que permet conèixer una bona part del terme municipal de Sant Bartomeu del Grau.

Tracks: Descarrega’ls 1descarregal’s 2

Més informació a: http://turisme.sbg.cat/node/3774

tornar enrere

Back To Top